FCBARCELONA.CAT
Menú principal
Menú del contingut
Reportatge sobre: Bàsquet
Cinc fitxatges
La secretaria tècnica de la secció de bàsquet va tancar l’equip de la temporada 2009/10 amb
cinc incorporacions de qualitat i nivell, que poguessin aportar allò més que necessitava el Regal
Barça per ser màximament competitiu en la nova temporada. L’ala-pivot nord-americà Terence
Morris va ser el primer en arribar. El van seguir Pete Mickeal, Boniface Ndong, Erazem Lorbek i
Ricky Rubio.
Ricky Rubio
Després d’un estiu complicat, Ricky Rubio va firmar contracte amb el Regal Barça, sent l’opció idònia per a les dues parts. El base del Masnou va prioritzar el fitxatge pel club blaugrana per competitivitat, creixement com a esportista i la ben entesa per poder marxar a l’NBA si les condicions es donessin.
L’evolució a la pista de Rubio ha estat clarament en ascens. Amb només 19 anys, el jove base ha aprés a competir al màxim nivell en totes les competicions. De fet, Ricky ha estat un dels pocs jugadors que ha participat en totes els partits de la temporada (71).
Pete Mickeal
L’aler nord-americà va arribar al Regal Barça procedent del TAU Ceràmica. Pete Mickeal va decidir canviar l’equip vitorià pel català per millorar. Ell ho va deixar clar des del primer moment i, de fet, la progressió ha respost a les seves expectatives. Mickeal és un jugador seriós i ambiciós sobre el terreny de joc. El '33' blaugrana és d’aquells homes que es motiva quan toca. Regular i treballador, la seva capacitat física i la seva qualitat tècnica són indiscutibles i han estat el resultat d’una temporada gairebé perfecta.
Boniface Ndong
Gràcies a la il·lusió amb què afrontava la seva nova etapa blaugrana ha aconseguit que el seu somni es fes realitat: guanyar títols
El jugador senegalès, que provenia de l’Unicaja de Màlaga, ha destacat per la seva ambició i humilitat per afrontar tots els reptes.
Terence Morris
L’aler pivot nord-americà, provinent del CSKA de Moscou estava especialment motivat per jugar al Barça ja que creia que el seu joc s’adaptava a les seves característiques personals i així s’ha demostrat. Morris amb un perfil de jugador polivalent, d’una gran capacitat atlètica i amb un tir exterior destacable va fitxar per guanyar i ha estat possible.
Erazem Lorbek
Erazem Lorbek també va arribar procedent del CSKA de Moscou. És un jugador de gran envergadura i precís en el llançament exterior. Lorbek arribava al Barça amb el repte de donar un rendiment tan alt com el dels seus predecessors: Lakovic i Fucka. El jugador eslovè venia amb fam de títols importants i gràcies a la seva competitivitat i qualitat i a les ordres de Xavi Pasqual els resultats han estat els desitjats.
Ricky Rubio
Després d’un estiu complicat, Ricky Rubio va firmar contracte amb el Regal Barça, sent l’opció idònia per a les dues parts. El base del Masnou va prioritzar el fitxatge pel club blaugrana per competitivitat, creixement com a esportista i la ben entesa per poder marxar a l’NBA si les condicions es donessin.
L’evolució a la pista de Rubio ha estat clarament en ascens. Amb només 19 anys, el jove base ha aprés a competir al màxim nivell en totes les competicions. De fet, Ricky ha estat un dels pocs jugadors que ha participat en totes els partits de la temporada (71).
Pete Mickeal
L’aler nord-americà va arribar al Regal Barça procedent del TAU Ceràmica. Pete Mickeal va decidir canviar l’equip vitorià pel català per millorar. Ell ho va deixar clar des del primer moment i, de fet, la progressió ha respost a les seves expectatives. Mickeal és un jugador seriós i ambiciós sobre el terreny de joc. El '33' blaugrana és d’aquells homes que es motiva quan toca. Regular i treballador, la seva capacitat física i la seva qualitat tècnica són indiscutibles i han estat el resultat d’una temporada gairebé perfecta.
Boniface Ndong
Gràcies a la il·lusió amb què afrontava la seva nova etapa blaugrana ha aconseguit que el seu somni es fes realitat: guanyar títols
El jugador senegalès, que provenia de l’Unicaja de Màlaga, ha destacat per la seva ambició i humilitat per afrontar tots els reptes.
Terence Morris
L’aler pivot nord-americà, provinent del CSKA de Moscou estava especialment motivat per jugar al Barça ja que creia que el seu joc s’adaptava a les seves característiques personals i així s’ha demostrat. Morris amb un perfil de jugador polivalent, d’una gran capacitat atlètica i amb un tir exterior destacable va fitxar per guanyar i ha estat possible.
Erazem Lorbek
Erazem Lorbek també va arribar procedent del CSKA de Moscou. És un jugador de gran envergadura i precís en el llançament exterior. Lorbek arribava al Barça amb el repte de donar un rendiment tan alt com el dels seus predecessors: Lakovic i Fucka. El jugador eslovè venia amb fam de títols importants i gràcies a la seva competitivitat i qualitat i a les ordres de Xavi Pasqual els resultats han estat els desitjats.
Pràcticament perfecte: quatre títols de cinc
La temporada 2009/10 del Regal FC Barcelona va fregar l’excel·lència. Si al principi del curs algú hagués explicat què faria aquest equip, pocs haurien cregut que aquest conjunt guanyaria quatre dels cinc títols disputats.
La derrota a la final de l’ACB, malgrat que va ser un cop dur, no pot fer oblidar una
temporada quasi perfecta. Una temporada en què els jugadors del Regal FC Barcelona van fer vibrar
tots els aficionats del Palau, les aficions rivals i els enamorats del bàsquet d’arreu
d’Europa.
La Lliga Catalana, l’estrena oficial
El primer títol oficial de la temporada que es va endur el Regal FC Barcelona va ser la Lliga
Catalana. El Palau Sant Jordi donava cabuda a la màxima competició a nivell català. Era el moment
de veure les noves incorporacions i, en especial, de veure en acció Ricky Rubio, que acabaria sent
designat l’MVP de la final contra el Joventut (
38-62
). Era només un primer tast del que venia per davant.
La Supercopa, el primer test de nivell
Malgrat trobar-se al principi de temporada, l’equip va tornar a aixecar un nou títol,
la Supercopa ACB. El rival a la final de les Canàries, on es va disputar la competició, va ser el
Reial Madrid. En un partit força disputat, els blaugranes es van acabar imposant per quatre punts
de diferència (
86-82
). Era la primera estocada als de Messina, un equip que ha acabat somniant amb els
blaugranes aquesta temporada.
Bilbao corona els millors
La següent aturada en el particular camí del Regal Barça aquesta temporada va ser a Bilbao.
Durant el mes de febrer, la capital de Biscaia va acollir la Copa del Rei 2010. Els de Pascual,
després de superar el Cajasol als quarts (
77-72
) i després de desfer-se del Power Electrònics València a les semifinals (
64-72
), van arribar a la gran final. El rival, un cop més, va ser el Reial Madrid. Els
blaugranes, impecables al llarg dels 40 minuts del matx, van tornar a oferir la seva millor versió
i es van coronar campions a Bilbao (
80-61
).
L’Eurolliga: París bé val un somni
París, la ciutat de la llum, va tornar a ser talismà per a un equip blaugrana. París-Bercy
acollia la Final a Quatre 2010 i el Regal Barça, després d’una trajectòria quasi immaculada,
va tornar a demostrar caràcter, ambició i, sobretot, bon joc. Després de desfer-se a les semifinals
del CSKA (
64-54
), l’Olympiacos els esperava a la gran final. Els de Pascual, per enèsima vegada
aquesta temporada, van tornar a demostrar la seva qualitat i van oferir al públic d’arreu
d’Europa una de les millors finals de la història.
Navarro, a més, es va acabar proclamant l’MVP
de la final (
86-68
).
L’ACB: mal regust final
Després d’una temporada impecable, pel que fa a la fase regular –31 victòries i
només 3 derrotes–, els blaugranes arribaven a la final amb el cartell de favorits. Superats
els esculls de Gran Canària i Unicaja amb nota, els deu dies d’aturada esperant el rival a la
final –el Reial Madrid i el Caja Laboral arribaven als cinc partits-, van acabar resultant
definitius per a un desenllaç poc esperat. En sis dies, l’equip de Pascual va fer tot el que
no havia fet al llarg de la temporada, perdre tres partits seguits i dos al Palau, on feia 17 mesos
que no coneixia la derrota en partit ACB. Al final, però, el Caja Laboral es va endur el triomf de
forma merescuda (
3-0
).
