FCBARCELONA.CAT

Adéu Rodrigo

El FC Barcelona va anunciar la no renovació del contracte de Rodrigo de la Fuente, que finalitzava el 30 de juny del 2007. Amb l'últim partit contra el Reial Madrid al Palau, Rodrigo de la Fuente posava fi a deu temporades de blaugrana.

Nascut el 26 de novembre de 1976, Rodrigo de la Fuente va arribar al club blaugrana la temporada 1997/98 procedent de la universitat nord-americana de Washington State. Rodrigo, que s’havia format inicialment al planter del Colegio San Agustín de Madrid i, posteriorment, a les categories inferiors d’Estudiantes, va decidir fer un salt en la seva carrera en el món del bàsquet i va travessar l’Atlàntic. Després de dues temporades al Junior College de San Jacinto, va arribar el moment d’entrar a la Universitat i Washington St. va ser la seva destinació. El Barça, però, ja seguia les evolucions d’aquell que aleshores era un jove valor i va oferir-li la possibilitat de jugar a l’ACB. Rodrigo no s’ho va pensar dos cops.

El debut

El debut de De la Fuente amb la samarreta blaugrana es va produir a Valladolid. Era l’11 de gener de l’any 1998, quan l’aleshores Fórum de Valladolid s’enfrontava al FC Barcelona. El Pabellón Polideportivo de Pisuerga viuria el debut d’un dels millors defensors que ha donat el bàsquet ACB. Rodrigo, però, va debutar amb derrota (78-66) amb l’equip que aleshores entrenava Joan Montes. El tècnic català coneixia perfectament Rodrigo, ja que l’havia tingut a les seves ordres en diverses ocasions: amb la selecció de minibàsquet, amb la cadet i amb la júnior. Això sí, l’aler madrileny va aportar 9 punts i 4 rebots en els 34 minuts que va ser a la pista.

De la Fuente va entrar a formar part d’un equip que estava en fase de reconstrucció. Amb Joan Montes a la banqueta, el FC Barcelona començava a refer-se de les baixes de jugadors històricament importants com Epi o Jiménez. Rodrigo va passar a integrar-se definitivament al grup el mes d’abril, quan va substituir Víctor Alemany.

Navarro i ell, de la mà

D’aquell Barça amb el qual es va trobar Rodrigo de la Fuente quan va arribar, només quedava Juan Carlos Navarro. ‘La Bomba’ feia ben poc que havia debutat de la mà de Joan Montes en la jornada 13 de la Lliga ACB davant del Granada al Palau. L’escorta, per tant, va ser l’únic component de la plantilla blaugrana que ha compartit alegries i tristeses al vestidor del Palau fins al dia del comiat del capità del Winterthur Barça.

D’aquell Barça 97/98 que entrenava Joan Montes, cinc dels vuit jugadors que van participar en el partit del debut de Rodrigo de la Fuente amb la samarreta blaugrana estan retirats. Quique Andreu, Jerrod Mustaf, Xavi Fernández, Roger Esteller i Sasha Djordjevic, sens dubte la gran estrella d’aquell equip que acabaria guanyant la temporada següent la Copa Korac i la Lliga ACB.

El millor record

L’Eurolliga guanyada al Palau Sant Jordi és, sense cap mena de dubte, el millor record de Rodrigo de la Fuente. L’atmosfera que es va generar durant dos dies al voltant de les instal•lacions olímpiques de Montjuïc van fer d’aquella Lliga Europea quelcom més que un títol. L’equip, aleshores dirigit per Svetislav Pesic i liderat a la pista per Dejan Bodiroga, va superar a les semifinals el CSKA de Moscou, i en la gran final, la Benetton de l’ara blaugrana Denis Marconato.

Rodrigo de la Fuente va ser determinant en la final del diumenge 11 de maig del 2003. El capità, integrant del cinc inicial al costat de Dueñas, Fucka, Bodiroga i Jasikevicius, va anotar 11 punts i va agafar 8 rebots en els 29 minuts que va estar sobre el parquet d’un Palau Sant Jordi, que va vibrar en veure com els jugadors barcelonistes entraven per la porta gran del bàsquet europeu. La Copa d’Europa, que tants cops s’havia resistit, era per fi blaugrana.