FCBARCELONA.CAT

Una temporada amb gust agredolç

La temporada 2006-2007 va posar punt final amb un regust agredolç, amb la derrota davant el Reial Madrid a la final ACB. La Copa del Rei i la classificació per a la següent Eurolliga, la part positiva del balanç.

La més negativa es va viure al començament de la temporada, amb un equip molt irregular i que patia en excés en gairebé tots els partits. Al ‘play-off’ el més complicat va ser pair que l’etern rival aconseguís el títol de Lliga al Palau. Aquí us apuntem els ítems que resumeixen tota la campanya 2006/07.

Irregularitats des de bon començament

Amb el fitxatge de Mario Kasun i de Jaka Lakovic l’equip blaugrana volia despertar l’anhel guanyador. Però durant la pretemporada va costar. Els dos títols oficials, Supercopa i Lliga Catalana, no es van poder aconseguir. Però el Winterthur Barça només havia fet els primers passos d’un llarg recorregut.

Per 'compensar’ l’afició el primer equip de bàsquet va assolir una fita històrica i inèdita: que un equip Europeu derrotés un NBA. El Palau Sant Jordi una altra vegada va ser l’escenari més màgic. Els blaugranes van desfer-se dels Philadelphia 76ers d’Allen Iverson.

També es va reparar un dany històric en homenatjar Nacho Solozábal 14 temporades després de la seva retirada.

Títol contra pronòstic

Màlaga va tornar a ser talismà per al FC Barcelona. Després de l’edició de la Copa de 2001, en què Pau Gasol va esclatar, el primer equip de bàsquet va brillar en el torneig del KO. El Winterthur Barça va ser un campió total. Per joc, per contundència en els marcadors –mai s’havien donat unes diferències tan amples- i per control de la situació, els de Dusko Ivanovic van fer-se amb un Copa que facilitava el tram final de la campanya. Ara bé, el camí fins a la Copa va ser complicat. El Barça es classificava ‘in extremis’ a la penúltima jornada, i amb el ‘suport’ indirecte de la derrota del Pamesa a les darreres jornades abans d’acabar la fase regular. Els blaugranes van ser setens i des d’aquesta posició discreta van imposar-se amb ple dret al final.

A les portes de la Final a Quatre

L’Eurolliga 2006/07 va ser la competició en què els blaugranes van jugar amb més comoditat i en què es van veure els millors moments com a equip. El Winterthur, però, va fallar al darrer instant. Quan estava apunt de repetir presència a la final europea, l’Unicaja de Màlaga li va tallar el pas. Al ‘play-off’ previ a la Final a Quatre, l’equip malagueny va superar els d’Ivanovic per 2-1. El darrer partit jugat al Martín Carpena es va escapar pel Barça als darrers segons. Pepe Sánchez convertia un triple que feia esclatar els malaguenys mentre els barcelonistes veien com s’esvaïa la possibilitat de viatjar a Atenes. Tot i aquest final, a les dues rondes europees, el Barça havia demostrat que podia aportar un bon bàquet.

Contra l’etern rival

Aquest nivell de joc es va anar consolidant a l’ACB, on més problemes va trobar l’equip. Sobretot en començar la temporada. La primera part de la campanya va ser complicada i molt irregular. Derrotes poc permissibles que van posar amb l’ai al cor l’equip i els aficionats. Però la situació es va saber i poder redreçar. De fet, el Winterthur va derrotar el líder de la fase regular, el Tau Ceràmica, a les semifinals, aconseguint un dels màxims objectius de la temporada: assegurar la presència a l’Eurolliga de la temporada 2007/08. Però una vegada aconseguida la fita –obligació per a l’equip- es volia més. El títol de Lliga va acabar a les vitrines del Reial Madrid. El quart partit disputat al Palau va ser el definitiu. Però els blaugranes havien deixat escapar dos grans moments a Vistalegre. Tant el primer com el segon enfrontament de la final van ser a l’abast del Winterthur Barça. El Reial Madrid no ho va permetre.

Navarro i De la Fuente marxen

Dues figures per a la història del club i de la secció de bàsquet van dir adéu en acabar la temporada 2006/07. Rodrigo de la Fuente posava punt final a una trajectòria barcelonista d’una dècada. El capità no renovava amb l’institució culé, a la qual va arribar l’any 1996. D’altra banda, Joan Carles Navarro va decidir fer un gir en la seva carrera professional. El Barça ho va entendre i li va facilitar la marxa rebaixant la clàusula del seu contracte. ‘La Bomba’ deia adéu a Barcelona per marxar cap a Memphis amb els Grizzlies del seu amic Pau Gasol.