FCBARCELONA.CAT

19.10.2009 18:26

El treball aeròbic i de resistència

www.fcbarcelona.cat

El sistema aeròbic és el que produeix l’energia que els músculs necessiten per sotmetre’s a un esforç físic prolongat. El concepte aeròbic significa que consumeix aire i, per tant, oxigen, que és usat per cremar els substrats d’on s’obté l’energia.

Aquest sistema s’associa habitualment a determinats esports de resistència com ara l’atletisme de fons, la natació o el ciclisme com a exemples d’exercicis continus i sostinguts. Però qualsevol esport requereix que qui el practica sigui suficientment resistent per assolir els objectius marcats. Per tant és lògic que l’esportista treballi la seva resistència per ser millor que la resta de companys i, sobretot, rivals. Però cal tenir en compte que la resistència depèn de la naturalesa pròpia de cada modalitat esportiva.

Segons la modalitat esportiva

Un maratonià de nivell és capaç d’estar dues hores corrent a 20 km/h, mentre que un jugador de futbol, també d’elit, només podria córrer a aquest nivell durant uns quants minuts. En canvi, un fondista seria incapaç de jugar un partit de futbol realitzant les accions que fa habitualment un futbolista. Això significa que la producció d’energia, tot i que prové del mateix sistema energètic, s’adapta de manera diferent a nivell estructural i de metabolisme i, per tant, del mateix sistema musculoesquelètic de l’atleta.

Arribar al nivell

Per assolir un bon nivell de resistència no només és necessari treballar i utilitzar el sistema aeròbic, sinó també una bona combinació de treball anaeròbic amb les pauses adequades i un suport de treball aeròbic complementari que sigui capaç d’adaptar-se a les necessitats físiques de cada esport.

Esports en equip

Els esports d’equip en general són disciplines on la resistència i la potència són elements amb molta presència. Per això un esportista d’elit no es pot permetre el luxe de patir cap mancança en aquests dos camps. Els esports d’equip es consideren mixtes perquè la tècnica i el resultat depenen d’accions ràpides, de velocitat i de potència però sempre amb una bona base de resistència. Tot i així, quan parlem de determinades intensitats aquestes poden ser considerades aeròbiques o anaeròbiques en funció dels nivells assolits.

El cas del futbol

El futbol és un esport que combina característiques aeròbiques i anaeròbiques. El temps real de joc d’un partit és d’un 53 minuts aproximadament en què els futbolistes acostumen a recórrer una desena de quilòmetres en total. En aquest temps, els jugadors alternen velocitats i intensitats de joc que van des del repòs fins a la màxima intensitat. Precisament, donada la gran distància que recorren els futbolistes durant els 90 minuts, en forma d'esprints majoritàriament, necessiten disposar d’una capacitat de produir energia aeròbica per tal de recuperar-se bé de cada acció de velocitat i de potència.

L’entrenament orientat a activitats de resistència millora precisament l’adaptació cardiorespiratòria i muscular de l’esportista. En definitiva, si un jugador millora el seu metabolisme aeròbic aconseguirà una capacitat per recuperar-se millor de l’acció de potència i podrà entrenar més vegades aquesta acció de velocitat. Un aspecte que determina que al final pugui recórrer més distància en el mateix temps de joc, augmenti a la vegada el nombre d’accions anaeròbiques i millori l’execució dels gestos tècnics repetits. I, per descomptat, assolir el final del partit amb menys fatiga i en millors condicions per repetir totes aquelles accions de potència que caracteritzen un esport d’equip com el futbol.

Beneficis per a la salut

El cos humà està dissenyat per moure’s. Per tant, el fet de generar energia aeròbica comporta una sèrie de beneficis per a la salut de l’individu ja que requereix de molts sistemes que es posen d’acord en subministrar-la; els dipòsits de combustible (glucosa o greix), el sistema de transport d’aquests i de l’oxigen (la sang, el sistema cardiovascular) i el sistema que recull l’oxigen de l’aire i elimina l’anhídrid carbònic que es produeix (el sistema respiratori), entre d’altres. Per aquest motiu fer exercici aeròbic ajuda a millorar la funció dels òrgans que serveixen per subministrar els elements que ens ajudaran a moure’ns millor. Però cal recordar que la resistència i la millora del sistema aeròbic pot assolir-se amb exercicis ben orientats de curta o moderada durada i no necessariament amb sessions de llarga duració i intensitat baixa. A més de millorar la funció dels sistemes implicats, el treball aeròbic ajuda a controlar els dipòsits de grasa i millora els hàbits dietètics.