FCBARCELONA.CAT

04.03.2010 11:38

Les lesions habituals en el bàsquet

www.fcbarcelona.cat

El bàsquet és un esport de contacte directe i constant. Qualsevol acció, mal gest o topada amb un altre jugador pot provocar diversos traumatismes, sobretot a les extremitats superiors.

Botar la pilota, donar o rebre assistències i llançar a cistella són accions habituals en el bàsquet. En totes existeix un risc de lesió, de les quals el 19% corresponen a les extremitats superiors. Tot i així, aquests traumatismes sovint són lleus i no impliquen llargs períodes d’inactivitat.

Fractura de l’epífisi distal del radi

Si es fa un repàs a les lesions més habituals, una de les més freqüents es produeix al canell i és la fractura de l’epífisi distal del radi. Aquest tipus de lesió es produeix quan el jugador rep un fort cop sobre la mà estesa i no implica cap tipus d’intervenció quirúrgica, sempre que no es tracti d’una fractura desplaçada. Depenent de la gravetat, el temps de rehabilitació pot arribar a les sis setmanes.

Fractura de l’escafoide

Tot i així, la lesió de canell més temuda pels jugadors de bàsquet és la fractura de l’escafoide, atès que es tracta d’una lesió força habitual que pot significar fins a tres mesos de baixa.

Fractura dels dits de la mà

Pel que fa a les fractures dels dits de la mà, les més habituals són les que afecten els metacarpians (concretament la del cinquè metacarpià), les de la falange distal (fractura que es produeix per aixafament) i les de la falange mitjana i proximal (la més freqüent i l’única d’aquest tipus que permet continuar l’activitat esportiva protegint la zona simplement amb una fèrula o un embenatge).

Esquinços i luxacions

També existeixen diferents tipus d’esquinços que es localitzen als dits de la mà. Per exemple, l’esquinç lateral és un traumatisme que es produeix amb el dit en extensió i que, depenent de la intensitat del dolor, es pot recuperar amb una fèrula digital durant 48 hores i un embenatge posterior durant quinze dies. Pel que fa a l’anomenat esquinç de la placa palmar, molt semblant a l’esquinç lateral esmentat, de vegades és difícil de detectar per la similitud de les característiques d’aquests dos traumatismes, tot i que l’esquinç palmar requereix una recuperació de temps superior a la del lateral.

Per la seva banda, una luxació és un desplaçament permanent del lloc que ocupa un os a l’articulació. En el món del bàsquet aquest tipus de lesions són molt habituals.

És més, moltes vegades es produeixen inestabilitats cròniques als dits que, amb un simple embenatge, permet als jugadors dur a terme la pràctica esportiva diària sense cap tipus de problema. Tot i així, cal tenir en compte que un bon escalfament i un joc acurat són la millor prevenció per evitar lesions.


Aquest reportatge es pot trobar també al número 43 de la Revista Barça del mes de febrer de 2010.