L’artroscòpia és una tècnica quirúrgica mitjançant la qual es diagnostiquen i es tracten lesions articulars. El seu nom prové de l’instrument anomenat artroscopi, un aparell de mides reduïdes que permet visualitzar dins de les articulacions gràcies a petites incisions fetes a la pell. Un cop introduït l’artroscopi per aquests orificis, unes fibres òptiques traslladen les imatges a una petita càmera connectada a un monitor de televisió. Aquest no només permet al cirurgià diagnosticar el problema, sinó també tractar-lo.

Antecedents

Abans que es comencessin a tractar les lesions articulars amb artroscòpia, quan un esportista patia una lesió era operat realitzant una incisió molt més gran, que afectava més teixits, fet pel qual el postoperatori era més llarg. Gràcies a les millores en els artroscopis i les càmeres, que permeten veure millor les lesions, l’artroscòpia s’ha convertit en una de les tècniques quirúrgiques més comunes dins de la cirurgia de les articulacions.

Els avantatges

Els avantatges de l’artroscòpia respecte a la cirurgia tradicional són molts. A causa de la mida reduïda de l’artroscopi, les incisions al voltant de l’articulació són poc agressives i les cicatrius menys importants i, per tant, els efectes col•laterals de la cirurgia es minimitzen. La menor resposta inflamatòria disminueix les molèsties del postoperatori i possibilita un retorn a l’activitat física més vigorosa a les poques setmanes després d’aquest procediment quirúrgic. A més, l’artroscòpia permet realitzar un millor diagnòstic, ja que el que es basa en les troballes clíniques i en les exploracions complementàries (ressonàncies, TC, etc.) és, a vegades, incomplet. La reducció de possibles complicacions i dels efectes secundaris són altres aspectes que fan d’aquesta tècnica quirúrgica una cirurgia menys agressiva. Només en el 0,1 o 0,2% dels casos es poden produir complicacions, que són més freqüents en els procediments oberts.

Les de genoll i espatlla, les més comunes

La majoria de lesions articulars que pateixen els esportistes i que requereixen cirurgia són tractades per aquesta tècnica. Entre els diferents tipus d’artroscòpies, les de genoll i espatlla són les més comunes, ja que també són aquestes lesions les que es produeixen amb més freqüència. Algunes de les patologies que es poden tractar per artroscòpia de genoll són les ruptures dels lligaments encreuats, els trencaments dels meniscs o determinats tipus de fractures. En les artroscòpies d’espatlla, les lesions que es tracten poden ser luxacions recidivants, calcificacions tendinoses o patologies al tendó dels bíceps, entre altres. Els esportistes comencen els processos de rehabilitació poques hores després d’haver-se fet el tractament mitjançant artroscòpia. En les intervencions amb poca complexitat, ja siguin d’espatlla o de genoll, el pacient podrà tornar a la competició esportiva de sis a vuit setmanes. D’altra banda, en aquelles artroscòpies més complicades no serà fins més enllà dels sis mesos que el pacient podrà realitzar qualsevol tipus d’esport com el bàsquet o el futbol. Encara que és menys freqüent, l’artroscòpia també es practica en altres parts del cos com el colze, el canell, el turmell o el maluc.