19.12.2010 21:31

Fins on les forces han arribat (31-34)

Llorenç Tarrés (enviat especial)

El Ciudad Real s’ha proclamat campió de la XXI edició de la Copa Asobal després de derrotar un delmat Barça Borges, que ha fet una gran primera meitat però que no ha pogut resistir la crescuda rival al segon temps.

Com ja va passar a la Supercopa de Còrdova, el Ciudad Real ha barrat el pas d’un títol al Barça Borges. Un equip blaugrana que a Vigo ha fet gala durant molts minuts d’un gran joc però que ha acabat patint l’escassetat d’energies davant un rival molt millorat a la represa. El títol s’ha escapat pels petits detalls que solen decidir les finals.

Excel·lent ambient d’handbol

As Travesas presentava un millor aspecte que durant les semifinals. Una final paga la pena i si és entre dos dels millors equips del moment, encara més. Dos equips enormes, que es temen i respecten a parts iguals, però que sobretot tenen ganes de batre’s.

El Barça Borges ha fet un primer temps molt complet, durant molts minuts excepcional, on això sí ha pagat un inici elèctric protagonitzat per Luc Abalo, que ha donat un primer parcial en contra de 0-3. Els manxecs han sortit amb ganes de marcar territori ben aviat. Calia espavilar per no deixar escapar un rival que difícilment pateix una davallada. Ho ha fet, el Barça Borges, en bloc però també a base d’accions individuals de Rutenka, sempre motivat contra el seu exequip, la direcció enorme de Dani Sarmiento (8 gols) i sobretot gràcies a les aturades de Saric.

El porter bosnià ha tardat cinc minuts a aparèixer però quan ho ha fet ha deixat clar perquè és considerat un dels millors del món, impressionant fins i tot un altre monstre sota pals com és Sterbik, molt menys efectiu al primer temps, que esbufegava veient les aturades del seu homòleg i que ha estat uns minuts rellevat per Hombrados.

El Barça Borges agafa el comandament

Els atacs eren curts. Havia sorprès el Ciudad Real, sempre dos gols amunt durant els primers minuts, fins al minut 13 concretament, quan Albert Rocas ha situat l’empat a 7. L’altre extrem, Juanín, ha fet la seva primera aparició golejadora per posar els blaugranes per primer cop al davant del marcador. Un penal aturat per Saric i un golàs de Dani han completat els millors minuts d’un Barça Borges creixent. Els de Xavi Pascual manaven i posaven els visos de la desitjada victòria.

I és que amb el marcador a favor, s’ha vist la millor versió de l’equip. Concentració, un 6-0 granític i un Saric que tapava els últims espais. L’equip ha assolit la màxima diferència amb el 13-9 i l’ha mantingut un bon grapat de minuts. Però ben sabut per tothom és que enfrontar-se al Ciudad Real és sinònim de patiment, de moments en què els manxecs manen, controlen i descol·loquen. Com a l’últim minut del primer temps, quan amb un jugador menys han estat capaços d’evitar el 17-12 i marxar a vestidors amb un 16-14. En qualsevol cas, un bon tempteig al descans.

El Ciudad Real ha tardat només un minut de la segona meitat a capgirar la crònica. Una nova arrencada fulgurant, aquest cop encara més dura i culminada amb un parcial d’1-6, exclusió inclosa de Jernemyr. El rigor arbitral no ha ajudat, i la tornada a pista d’un crescut Sterbik i l’encert d’un rival ple de virtuts han fet la resta.

Juanín trencava el parcial i insuflava confiança a l’equip, per uns moments descol·locat, però ja era el conjunt de Duixebàev qui portava el pes del partit. A quinze minuts del final, un preocupant 23-26 lluïa al marcador davant un Barça Borges tocat d’efectius.

L’última guspira blaugrana

Pascual ha buscat el revulsiu sota pals amb Sjöstrand, però qui ha mantingut amb vida el Barça Borges ha estat Dani Sarmiento, l’únic capaç de trobar forats. El Ciudad Real, amb un enorme Aguinagalde, ha recuperat els quatre gols de marge i fins i tot ha trobat els cinc (25-30), però a base de caràcter l’equip ha tornat a creure en el triomf.

Gol a gol, defensa a defensa i convenciment, l’equip ha retallat la diferència. S’ha apropat a dos gols (27-29) i després a només un (29-30). La final tornava a començar i duraria cinc minuts justos, però el Ciudad Real ha arribat més sencer al tram final i ho ha acabat aprofitant. A l’últim minut, l’equip de Pascual no ha aprofitat una de les poques superioritats que ha tingut durant el partit, ans al contrari, ha encaixat un parcial negatiu i la final s’ha escapat definitivament.