Masip ha viscut, com a secretari tècnic, l’evolució de la secció d’handbol en els darrers anys i apunta les claus de com s’han aconseguit els èxits d’aquesta temporada en una entrevista per Barça TV

Amb quina nota puntuaria el Barça Borges?

Després dels anys que fa que patim i amb una mica de mala sort, jo li donaria un 10, perquè és la millor temporada dels darrers deu anys. Ens hauríem de remuntar al 2000, la temporada del set de set. Avui en dia costa més guanyar, la Champions ha estat molt dura. Venim d’uns anys en què el Ciudad Real ha dominat el panorama nacional. Per això té més valor el que s’ha aconseguit aquesta temporada guanyant Lliga i Champions. La dificultat ha estat molt alta.

Aquest doblet ha esvaït els dubtes que s’han tingut respecte a la secció anteriorment i en les derrotes d’aquest any. Com es treballa amb aquesta pressió?

Pateixes perquè som en un club on no val ser segon, fer un bon paper o anys de transició. Aquí hem acostumat la gent a ser guanyadors i ser el primer equip sempre. Et dol quan no els ho pots donar. Aquestes temporades quan les coses no han anat bé, la filosofia que vam implementar fa 4 o 5 anys ha tret ara els fruits després de derrotes doloroses o injustes. L’equip ha agafat una personalitat pròpia. Amb aquests alts i baixos la creació del projecte fa cinc anys, ha fet que es vegi que el treball hi és, amb errors però també amb molts encerts.

És la reafirmació de la feina ben feta?

Crec que sí, perquè l’estructura està ben dissenyada. Ja des de la base on formem jugadors perquè pugin, s’ha fet molt bé en aquests anys, som ara la referència de base tant d’Espanya com de tot Europa, perquè en lloc es treballa amb la qualitat no només tècnica, sinó en tots els aspectes. En el primer equip i com està estructurada la feina de tot plegat és una estructura molt bona i molt sòlida.

Quan es decideix que no continua Manolo Cadenas, vostè aposta per Xavi Pascual, tot i que no havia entrenat a l’Asobal, només havia fet d’entrenador ajudant, i vostè hi confia plenament i al cap d’un temps porta Lliga i Champions.

Persistir i prendre decisions és important. Quan un s’equivoca, tothom li carrega el mort, però quan les coses surten bé, tothom vol penjar-se la medalla. En un moment com aquest d’alegria, no em vull apuntar la medalla perquè el mèrit és dels jugadors i en un segon terme dels entrenadors, que són els que gestionen. Al final depens de la qualitat, que el Saric aturi pilotes, que Nagy faci gols…, com passa amb el futbol.

El nostre mèrit també hi és, però menys. També a l’hora de les crítiques la culpa no és tota dels de dalt, perquè precisament no tires penals ni pares pilotes. Amb el Manolo va ser el meu gran error posar-lo, perquè la filosofia no lligava amb el Barça, però tothom va creure que seria un bon entrenador per al Barça.

En el segon any vam posar el Pasqui, una persona que era la base i amb qui connectava en la visualització de l’handbol. M’atribueixo jo el patir durant aquest temps fins que les coses han sortit bé, el posar una persona que per molts no estava preparada per portar l’equip, que era més fàcil posar un entrenador amb més nom i estalviar-me les crítiques.

Quan estimes el teu club i prens les decisions que creus que són millors, moltes vegades van en contra dels treus propis interessos. Sempre he pensat abans en el Club, aquestes decisions les prenia per bé del Club i no pel meu bé. Ara estic content de l’èxit del projecte, que aquests dos anys aguantant han acabat en alegria.

Han construït un equip compensat.

L’entrenador ha fet una estructura defensiva pròpia. Ell ha buscat la seva personalitat en aquesta defensa, la sortida al contraatac. Portàvem una deficiència des del 2004 jugant sense central nat. L’equip aquests anys ha pagat això. S’ha demostrat que quan jugues estructurat, l’equip, a part de guanyar, juga més vistós i treus més rendiment del que tens al voltant.

Tots els jugadors que han anat venint i que han col•laborat molt, són jugadors que els faltava guanyar, perquè sent al Barça s’han posicionat en el top mundial. Saric, per exemple, havia passat per molts equips però li faltava guanyar sent ell el protagonista, com va passar a la final de Champions. Rutenka era ja un guanyador i aporta molt a l’equip. Noddesbo ha anat creixent. Quan va venir no jugava ni amb Dinamarca i a poc a poc ha anat creixent i s’ha convertit en un ídol de l’handbol mundial per les seves rosques i els seus gols. Jugadors com Víctor Tomás, que és referència aquí del barcelonisme perquè és un jugador de casa amb qui vibra la gent, Juanín, que es troba en la seva etapa de maduresa, Nagy com a capità. La clau de tot és que hem jugat amb un patró de joc, amb dos centrals de qualitat alta com Raúl i Dani, que no tenen altres equips, que donen personalitat.

Iker Romero. Com valora la seva contribució?

Ha estat un jugador que ha aportat molt a la secció i al Club. Ha estat un jugador de club, que mai ningú no li podrà retreure el seu esforç. L’únic gran què que li podria posar és que el posessin de central, però la seva posició natural és la de lateral esquerre, on ha donat els millors moments. Se li ha de posar un 10 com a rendiment a l’equip. Que acabi amb un doblet és molt gran i li desitgem molta sort a Berlín.

Com es viuen els èxits com a jugador i com a secretari tècnic?

L’alegria és molt diferent. Quan veia aquests dies els jugadors a l’avió celebrant-ho em recordava quan jo era jugador, que ho vius tot més com un aficionat, feia el mateix. Sí que he notat la meva tranquil•litat davant una victòria, perquè igual que en les derrotes no hi podia fer res i estava de braços lligat i no tenia marge. És com si ja no em toqués a mi, visc la il•lusió més per dins.

Quan jugava demostrava que era un home ambiciós i amb mentalitat guanyadora. Com ho transmet als jugadors?

Molts jugadors m’han agraït personalment aquests dies moltes coses, a cau d’orella. Jo no em fico en coses tècniques, però moltes vegades un jugador ve i et pregunta, perquè coneix la teva condició d’exjugador. Quan Rutenka va tenir la lesió, em va venir i em va preguntar què havia de fer. Per mi és un plaer pel respecte que et tenen.

Jo intento mantenir-me al marge, però les meves paraules són sempre d’ànim, d’ajuda i de suport. Quan algú busca alguna cosa més també ho troba. Els explico que una de les claus és tornar a tenir ganes de guanyar i si no et canses d’això pots marcar una època. Entenc que els que tenim allà la samarreta tenim alguna cosa que fa que la gent t’escolti d’una altra manera.