El conjunt de Xavi Pascual repeteix presència a la final de Colònia. Demà diumenge tindrà una segona oportunitat d’aixecar la Champions a la ciutat alemanya, després de caure dramàticament en l’edició de l’any passat. Els blaugranes s’han guanyat el bitllet en una segona part més que notable, en la qual han canviat radicalment un guió de partit que no els convenia gens. Dels irregulars primers 30 minuts s’ha passat a un triomf sofert però molt solvent, amb un Saric enorme, i que reforça les seves possibilitats.

Inici dominador

El primer temps ha tingut tota la tensió que s’esperava i més imprecisions de les que hauria desitjat Xavi Pascual, ja que durant massa estona s’ha jugat a l’estil que preferien els alemanys. Slawomir Szmal i Daniel Saric han rivalitzat en els primers minuts amb bones aturades; Roggisch ha demostrat, a base de garrotades, que no seria feina fàcil traspassar la defensa de Mannheim, i el 6-0 blaugrana s’ha mostrat infranquejable. Inici travat, doncs, on el Barça Borges ha començat gestionant molt millor la tensió pròpia d’un partit d’aquestes característiques (0-4).

Olafur Stefansson, en acció personal, ha trencat el forrellat blaugrana quan ja s’havien superat els set minuts de partit. Només així trobava opcions, el Rhein-Neckar Löwen, a base de guspires individuals de talent. El Barça Borges, amb més i millor joc de conjunt, amb gols més treballats, trobant bé el pivot i generant bones circulacions, agafava el comandament de la semifinal (2-6).

L’equip de Gudmundsson ha vist ben aviat que havia de canviar el ritme i ha començat a trobar el camí del gol a base de duresa a l’eix de la defensa i ràpides transicions, una de les seves especialitats. Els de Pascual trencaven els moments d’eufòria rival i es mantenien a una distància prudencial (dos o tres gols), però el Rhein-Neckar veia per on passaven les seves possibilitats i ha acabat empatant a 10. Tanta era la tensió del moment, del gargot de partit que s’estava traçant, que els alemanys fins i tot han començat un atac amb vuit jugadors sobre la pista. L’exclusió de Roggisch, aquest cop ben atacada, ha tornat els dos gols d’avantatge als blaugranes (avui de verd), però, coincidint amb el descans, els lleons del Rin Negre han tornat a empatar: 12-12 i molta semifinal encara per jugar-se.

Segona part blaugrana

Els alemanys han perdonat la possibilitat d’avançar-se en els primers atacs del segon temps. Saric, descomunal i finalment decisiu, responia a les aturades de Szmal, si bé tant han insistit els de Mannheim que finalment han trobat recompensa. L’aparició del brillant Gensheimer i el primer gol de Myrhol, fins aleshores també desactivat, han complicat la situació. Una acció de murri de Víctor Tomás ha tornat l’avantatge als blaugranes (17-16), però la màgia de Gensheimer, el canó de Bielecki i les aturades de Szmal causaven molts danys. El Barça Borges s’ha quedat en doble inferioritat (Nagy i Jernemyr) i ha anat dos minuts més a remolc.

Sortosament, Saric ha donat una empenta moral als companys amb dues bones aturades i Entrerríos i Ugalde han tornat a colpejar. Intercanvi de cops. Eren els millors minuts de partit, un duel atractiu en el qual el Barça Borges ha tornat a posar la directa gràcies a l’encert dels seus extrems (20-22). A més, un altre gol d’Entrerríos ha obligat Gudmundsson a demanar temps mort i, a més, ha hagut de rellevar Szmal, lesionat, per l’històric Fritz.

El partit havia canviat radicalment. Oneto ha fet el 24-20 i Gonzalo Pérez de Vargas ha aturat un penal a Gensheimer. Rocas, en canvi, no ha fallat des dels 7 metres i ha col·locat el màxim avantatge (25-20) enmig de l’eufòria de la banqueta blaugrana i dels centenars de seguidors desplaçats. Gensheimer, ja per aleshores l’únic argument sòlid dels alemanys, ha trencat el parcial, però el Barça Borges tenia el partit a la mà a set minuts per al final (27-23). L’exclusió d’Oneto ha donat un últim bri d’esperança als de Mannheim, empesos de valent per un Lanxess Arena que ha posat la seva part a la causa germànica i ha convertit el partit en un saber estar, un repte que els blaugranes han resolt bé. Les últimes aturades de Saric i dos gols d’Oneto han posat la rúbrica a la victòria. La primera de les dues que calen.