Des de l’escalfament ja s’ha vist que seria un dia d’emocions a flor de pell. Iker ha rebut la salutació i a la vegada els agraïments dels aficionats que, de mica en mica, entraven al Palau i, just abans de marxar cap als vestidors, ha regalat la seva dessuadora. Primers aplaudiments, esbufec del vitorià i cap als vestidors. Ni ell mateix s’esperava el que vindria uns minuts després.

Els dos equips han sortit a la pista amb una samarreta amb el dorsal 18 i el nom de Romero, però, a més, els jugadors del Barça Borges han lluït un espectacular embenat al cap, rememorant aquell moment màgic, aquell penal, aquella rosca, aquell títol europeu que va fer gran la seva llegenda. Una imatge que romandrà per sempre a la història de la secció i també del Club. El passadís majestuós per a Iker, acompanyat de la música de Rocky entrenant-se abans d’un gran combat, ha posat el punt èpic a l’entrada a pista del gran protagonista.

Les primeres llàgrimes

Un vídeo musical ha repassat en dos minuts vuit anys de la seva trajectòria vestint de blaugrana, vuit anys de somriures i llàgrimes, com les que ha vessat el jugador sense poder contenir-les. Iker marxarà al Fusche de Berlín al final d'aquesta temporada, però Barcelona i el Barça seguiran sent la seva segona casa. El jugador ha rebut també un obsequi per part del president Sandro Rosell i d'Eduard Coll, directiu responsable de l'handbol blaugrana.

Les seves paraules al final del partit reflectien la seva emoció: "Quan ha començat tot pensava que no podria ni tan sols jugar. Em tremolaven les cames, em tremolava el cor. Ha estat molt emocionant, és increïble", ha començat dient l'encara jugador blaugrana, que només té paraules d'elogi cap al Club: "És una llàstima que hagi de marxar, però, si més no, és el millor comiat que hauria pogut imaginar. Tot el que pugui dir és poc per explicar què sento per aquest Club i per aquesta gent". Iker Romero no oblida que encara té un repte per complir: "Marxar amb la Lliga és increïble, però tant de bo puguem tornar la setmana vinent amb la Champions. L'alegria seria màxima".

Quan ha sonat per megafonia el seu nom, l’afició li ha dedicat l’enèsima ovació. Mai no serà l’última. Després ha començat el partit i Iker, tot i els nervis inicials, ha volgut correspondre a l'estima que sempre li ha donat el Palau. El 18 del Barça Borges, que ha exercit de capità, ha entrat a la pista en el minut 13 de partit. El seu primer llançament, cinc minuts més tard, ha sortit fora per poc, però el vitorià ha acabat completant una bona actuació. El primer dels quatre gols que ha marcat ha estat de penal, gentilesa d'Albert Rocas, que li ha cedit el llançament. 

En el segon temps, ja notablement més tranquil, Iker l'ha estrenat amb un gol de contraatac comentat alegrement amb Xavi Pascual a la banqueta. Després del quart, una fuetada a peu parat, el tècnic l'ha substituït davant l'ovació de la que sempre serà la seva gent. El seu petó a l’escut del parquet del Palau han convertit l’homenatge en un 'per sempre Iker'. Moltes gràcies, Iker!