El Quijote Arena s’ha convertit en un autèntic fortí on el Renovalia Ciudad Real ha sumat una nova victòria, un escenari que, tot i no estar ni molt menys ple (3.490 espectadors), ha pressionat de valent davant la visita del Barça Borges, sempre rebut amb les urpes. L’equip de Pascual, precisament l’últim que hi va vèncer, buscava el punt que sentenciés la Lliga en territori rival i, perquè no, un nou triomf en el seu immaculat camí cap al títol.

Però no ha pogut ser. Els manxecs, més sencers, han trencat la ratxa de l’equip blaugrana, que haurà d’esperar per celebrar un títol que segueix tenint molt a prop. La derrota per tres gols iguala el ‘goal average’ particular, pel que probablement tampoc no es podrà guanyar la Lliga la setmana vinent. En tot cas, l’avantatge blaugrana al capdavant de la classificació segueix sent més que important.

A ritme de gol per minut

El partit ha viscut un inici marcat pels atacs ràpids i l’encert a totes dues porteries. Defenses i porters han estat simples espectadors: cinc atacs sense error que han donat el primer avantatge als locals (3-2). No es pot agafar com a excusa, i en cap cas ho fa l’equip, però els blaugranes han acusat l’esforç de 48 hores enrere contra el THW Kiel, principalment a l’hora d’agafar ritme de partit.

La poderosa primera línia del Ciudad Real, amb un destacat paper per a Lazarov i Alberto Entrerríos, feia mal el 6-0 d’un Barça Borges que ha reaccionat ben aviat. El partit seguia a ritme superior al gol per minut, però les primeres intervencions de Sjöstrand i un gol de Juanín han donat el primer avantatge visitant (6-7). Raúl Entrerríos no era menys que el seu germà. El director de joc blaugrana ha generat perill sense parar i això ha permès aguantar les embranzides d’un Ciudad Real que actuava a batzegades.

El 12-9 ha estat un moment crític però després de l’obligat temps mort de Xavi Pascual, l’equip ha tornat a reaccionar. Idèntica situació amb el 15-12, amb un Barça un pèl just de forces però que sempre s’ha mantingut amb vida. Al descans, 17-15, amb una acció final força lletja per part de Lazarov sobre Juanín que ha escalfat els ànims de cara a la segona meitat.

Sterbik i el desencert, massa obstacles

Nagy agafa el comandament de l’atac al començament de la represa però el conjunt de Duixebaev, amb un Sterbik sensacional i Guardiola i Jurkiewicz com a franctiradors principals, ha començat una escapada que semblava definitiva. La defensa manxega s’ha endurit al límit del reglament, Abalo ha aparegut sempre que el seu equip jugava en inferioritat i una sèrie de contraatacs (fins a 8, n’han convertit els locals) han fet créixer la diferència fins als sis gols (26-20).

A partir d’aquí, amb 15 minuts per endavant, la lluita s’ha enfocat en defensar el ‘goal average’ (el Barça Borges va guanyar 27-24 al Palau) si bé les forces visitants ja no estaven per a massa alegries. Sempre a quatre o cinc gols per darrere, entre Sterbik i el desencert, una cosa ha generat l’altra, el Ciudad Real semblava que s’enduia aquesta batalla. Però la constància blaugrana, dues aturades màgiques de Saric i un gol de penal de Rutenka a l’últim segon han permès deixar la diferència final als tres gols.

S’ha perdut. En tot cas, les 26 victòries sumades en les 26 jornades anteriors fan que aquesta derrota, en plena eliminatòria europea i amb el repte majúscul que espera diumenge, sigui fàcilment assumible.