FCBARCELONA.CAT

05.09.2008 22:42

Amb la mateixa il·lusió de sempre

Verònica Díez

David Barrufet, el jugador més veterà en la disputa de la Supercopa d'Espanya de l'actual plantilla blaugrana, assegura que tot i el pas dels temps els jugadors afronten aquesta competició amb les mateixes ganes i la il·lusió de sempre.

El porter barcelonista afirma: “El Barça segueix sent el mateix i els colors es continuen defensant de la mateixa manera que fa uns anys.” Uns altres dos grans experts en aquest torneig, Enric Masip i Xavier O'Callaghan, estan totalment d'acord amb aquesta afirmació, encara que també reconeixen que durant aquests últims anys la Supercopa ha pres més importància i els equips que la disputen s'ho prenen més seriosament. “Abans aquest era un títol més honorífic”, explica Masip.

Guanyar, més important que mai

El capità del conjunt blaugrana, David Barrufet, ho té clar: “Ara el torneig està més igualat que mai. Nosaltres n'hem estat els clars dominadors durant anys, però ara el Ciudad Real ens treu una mica d'avantatge. Volem guanyar i la victòria serà més important que mai per demostrar que som un equip competitiu.”

Sense pressions

El Barça Borges només ha pogut preparar el partit de diumenge davant el Ciudad Real durant aquesta setmana. Per això, i malgrat la importància que suposa guanyar aquest enfrontament per als jugadors, O'Callaghan comenta: “Fa molta il·lusió guanyar, però no és una gran obligació i l'equip no cal que s’ho prengui com si fos un desastre si perd. No és bo posar-se tanta pressió abans de jugar. A més, no podem oblidar que tretze jugadors van arribar de Pequín fa pocs dies i que la preparació de la competició ha durat únicament una setmana.”

Un debut immillorable

Xavier O'Callaghan té grans records de la primera vegada que va jugar una Supercopa d'Espanya. Va ser a la temporada 1990/91 davant el Teka Cantàbria. El Barça va guanyar (22-18) i per a l'extrem aquell era el seu primer partit oficial i, per tant, la seva primera victòria com a blaugrana. “No m'esperava jugar. A Sagalés li van ficar un dit a l'ull quan només quedaven cinc minuts per finalitzar el partit, i vaig haver de sortir a substituir-lo. Vaig marcar dos gols. Jugar va ser un somni fet realitat”, expressa l'ara responsable de la secció.