06.11.2010 17:50

Mambo blaugrana (8-0)

Llorenç Tarrés

Un derbi és un derbi, però aquest Barça és molt Barça. El primer equip de futbol sala ha ballat i golejat el Marfil Santa Coloma al Palau i continua buscant el lideratge. Els blaugranes han fet la millor actuació de la temporada.

Els jugadors del Barça han sortit a la pista amb una samarreta de suport a Ari Santos, lesionat de gravetat. Un bonic gest que el brasiler, des de la llotja, ha agraït. Però ha agraït encara més, com la resta d’aficionats del Palau, el bon partit que han fet els homes de Carmona, massa equip per al seu rival d’avui i per a qualsevol que hagués gosat estar a l’altre costat de la pista.

La primera ocasió, en tot cas, ha estat un rapidíssim contraatac del Marfil que el golejador visitant Héctor ha culminat amb un xut a l’exterior de la xarxa. Un miratge. La reacció blaugrana ha arribat uns segons després a les botes de Chico, que per un escàs centímetre no ha trobat porteria.

La intensa pressió blaugrana ha permès recuperar moltes pilotes i trobar segones opcions de xut. Ho ha provat Wilde des de lluny, però la pilota ha anat fora per poc; el brasiler ho ha repetit amb un xut al pal, i, finalment, qui ha obert la llauna ha estat Torras, que ha culminat una gran acció col·lectiva: paral·lela i xutàs pel pal curt que ha superat Igor.

Obra d'art de Fernandão

L’inici fulgurant dels locals i la seva intensitat ha fet que les rotacions no tardessin a arribar. El Marfil ha intentat canviar el guió avançant esporàdicament el porter Igor o jugant amb un pivot corpulent com és Esteller, però el ritme seguia sent blaugrana. Una recuperació blaugrana, culminada amb màgia i d’esperó per Fernandão, ha suposat el 2-0.

Encara no s’havien recuperat els visitants que Saad ha fet el tercer amb un gran xut amb la dreta, la seva cama menys bona. Andreu Plaza, obligatòriament, ha hagut de demanar temps mort per intentar aturar l’hemorràgia. El domini era cada vegada més gran, cosa que s’ha vist reflectit, per exemple, en el fet que Cristian no ha intervingut seriosament fins al minut 9, que en futbol sala és molt de temps.

El Marfil no trobava la manera de sortir de la pressió local i els atacs blaugrana agafaven sempre desprevinguda la defensa rival. Una altra pèrdua visitant ha generat un 3 contra 1 i Javi Rodríguez, gràcies a una assistència de Wilde, ha aprofitat per fer el quart.

El festival blaugrana no tenia aturador. El Marfil estava sent superat de dalt a baix i els detalls de qualitat, amb Saad i Igor al capdavant, encara dibuixaven una sensació de domini més gran. Lin ha perdonat el cinquè gairebé a porteria buida i Carmona fins i tot ha fet entrar el jove del filial Sepe al final d’un primer temps que ha merescut l’ovació de la graderia. El Barça ha fet uns primers vint minuts de llibre.

Cristian, a l'altura dels companys

La segona meitat ha començat amb un Marfil conscient que ja no tenia res a perdre. Amb el suport d’un bon grup d’aficionats, els de Santa Coloma han posat a prova un Cristian que ha respost a la perfecció. La defensa local, solidària, tampoc deixava gaire concessions, i poc ha tardat l’equip local a recuperar el domini absolut.

Chico i Fernandão han tingut les millors ocasions per fer el cinquè. El pivot brasiler, amb moltes ganes, ha estavellat una gran volea al travesser. Però faltava el gol de Wilde. El brasiler, un constant perill, ho ha tornat a provar, amb la dreta i amb l’esquerra, escorat i des del mig, però sense sort. Fins que una meravella de Lin davant del porter Igor ha acabat amb una pilota morta dins l’àrea. Wilde l’ha olorat i ha fet el 5-0.

Cristian seguia intervenint poc però sempre amb encert per a desesperació dels visitants. Wilde, al seu torn, seguia buscant el gol com si encara no s’hagués estrenat i només el travesser ha evitat el sisè. Qui l’ha trobat ha estat Lin, de xut creuat després de rebre una passada d’esquenes de Javi Rodríguez.

El Marfil, en un gest que l’honora però sense possibilitat de reeixir, ha fet entrar Rubén com a porter-jugador. Ha durat un minut a la pista, el temps que Chico ha trigat ha fer de camp a camp el setè gol. Ni els pals (dos en els últims minuts) han volgut somriure a un Marfil que ha viscut un calvari davant la millor versió blaugrana. El vuitè, obra d’Igor a passada de la mort de Fernandão, ha posat la rúbrica.