30.10.2010 10:56

“Pel meu cap no passa altra cosa que guanyar títols”

Llorenç Tarrés

Lin compleix cent dies com a blaugrana. Temps suficient per valorar la seva adaptació a un club on espera tocar l’èxit i a una ciutat on ja se sent plenament integrat. El jugador del Barça se sincera per a Barça TV i www.fcbarcelona.cat.

L’entrevista té lloc a la platja de la Barceloneta, escenari triat pel jugador. Per què la platja? “Barcelona és el mar, una cosa que a Segòvia no existeix. M’agrada el mar”, explica el segovià, fitxat aquest estiu procedent del Caja Segovia, on durant cinc temporades va esdevenir una de les estrelles de present i de futur de l'LNFS. Ángel Velasco, als seus 24 anys, ha fet que el sobrenom de Lin sigui sinònim de gran jugador.

Cent dies. Què li diu aquesta xifra?
“Que se m’ha fet molt curt, la veritat. Per sort, encara en tinc molts més per veure tot allò que vull veure de la ciutat. Espero poder veure moltes coses, m’han comentat que hi ha bons llocs per menjar i per visitar. Parcs, El Museu de Cera...”.

Quin balanç en fa, de la seva adaptació?
“Em va costar adaptar-me a la ciutat, tot sigui dit. Venint de Segòvia, tot això em semblava molt gran. Però els companys i els mapes m’han ajudat força. Ja no em perdo, que ja és molt. Pel que fa a l’equip, l’adaptació ha estat molt bona. Encara no estem plenament adaptats com a equip, però ja es veu sobre la pista que anem millorant. Tot està sortint rodó”.

Una curiositat. Es mou en cotxe per Barcelona?
“Sí. I déu n’hi do! A Segòvia no tenim carrers de tres carrils, ni carrers tan llargs amb edificis tan alts. És molt diferent, però ja ho tinc per la mà, no m’incomoda gens”.

Ja fa cent dies des de la seva presentació, en la qual feia cara de sorprès per la magnitud del Camp Nou. Encara està sorprès, per tot el que suposa el Barça?
“En si mateix, el Barça em segueix sorprenent. Des del primer dia que vaig arribar sabia que venia a un club gran, entès com una secció a l’alça i de la qual tothom en parlava molt bé. Però amb els dies vas veient les altres seccions, la gent que hi treballa, i, sincerament, sí que és cert que el Barça és tan gran com aparenta des de fora. Els serveis mèdics, les instal·lacions... És increïble”.

Hi ha un factor famós que és l’entorn. Noten aquesta pressió constant?
“Per sort, encara no hem tingut una mala ratxa de resultats, però sí que veiem que se’ns exigeix molt. Tenim una gran plantilla i ho hem d’assumir amb naturalitat i tranquil·litat. Dia a dia i partit a partit s’està veient una clara millora. En tot cas, per a mi és positiva aquesta pressió”.

Parlava abans de la seva integració a l’equip. Quin jugador l’ha ajudat més?
“Què vols que digui? Em relaciono molt bé amb tots. Però sí que els excompanys de Segòvia, en Carlos i l’Igor, m’ho van posar molt senzill al principi. Però tot el grup m’ha ajudat”.

I què fa Lin quan no està al Camp Nou treballant?
“Doncs força enfeinat. Estudiant una mica, organitzant els meus primers dies aquí, conèixer la ciutat, estar amb la meva parella...”.

I el català, li ha costat?
“En absolut. Vaig “a poquet a poquet” amb el català, aprenent paraules amb tranquil·litat”.

El Barça és més que un club de futbol. Quina de les altres seccions segueix?
“Sóc bàsicament seguidor de futbol. De petit vaig deixar el futbol sala per passar al camp gran, però era molt poqueta cosa i m’enduia força cops, o sigui que em van tornar a passar al futbol sala i jo en vaig estar encantat, però sóc molt seguidor de futbol”.

Doncs li faig la pregunta de moda. Com veu això de jugar el 'clàssic' en dilluns?
“Buff!, no em vull mullar. Simplement penso que es veurà un bon espectacle es jugui el dia que es jugui, com sempre que hi ha un partit entre Barça i Madrid. Tant de bo pugui veure el partit”.

Parlant del Madrid, és dels que pensen que hauria d’entrar al futbol sala?
“Sí, ho penso. No només el Madrid, sinó tots els clubs grans. El Sevilla, l’Atlètic de Madrid... Si realment volem que el futbol sala creixi i augmenti la competitivitat, fora bo que els clubs més poderosos de futbol entressin al nostre esport”.

I una darrera pregunta... Aquest any, sí?
Tant de bo sigui aquest, l’any dels títols. He vingut al Barça per aportar el millor de mi mateix, però pel meu cap no passa altra cosa que guanyar títols. Estic al millor club possible per aconseguir-los”.