Va ser una lliçó de coratge i companyonia, la que va donar dissabte el brasiler, que va decidir infiltrar-se per disputar la final de la Copa del Rei i ajudar els seus companys en l’objectiu de guanyar el títol. El partit de Chico va ser excel·lent. Va mostrar-se molt actiu en la pressió i sobretot va estar ferm en defensa, a l’hora de frenar el perillosíssim Betão. Per a tots aquells que coneixien l’abast de les seves molèsties al genoll, l’actuació de Chico és una heroïcitat. Va aguantar fins al minut 30 en tota una nova demostració d’amor als colors, fins que el dolor era insuportable.

“Ho vaig fer pel club i per la meva família. Ells van creure en mi, sempre han dit que podia fer-ho. Ha estat dur, hi ha hagut un moment en què no he pogut seguir”, va explicar visiblement emocionat al final del partit. Va fer posar la pell de gallina més d’un, encara que qui més el coneix no se sorprèn. Marc Carmona, el tècnic del Barça Alusport, destacava el coratge i la generositat del seu jugador: “Chico no ha tingut mala sort. Ja estava lesionat des de feia una setmana. Va decidir punxar-se i va dir que jugaria fins que el genoll rebentés. No em sorprèn. Fa set anys que és al Club i sempre s’ha mostrat molt generós amb els seus companys”.

Chico va acabar el partit a la grada, al costat dels altres lesionats, Wilde, Igor i Cristian, donant suport als companys i patint com un aficionat més. Aquesta mateixa nit serà examinat pel doctor Ramon Cugat, que juntament amb els metges de l’equip determinarà quan passarà pel quiròfan i el temps aproximat de baixa.