06.02.2011 20:33

El Barça Alusport, campió de Copa en superar El Pozo (3-2)

Llorenç Tarrés (enviat especial)

Ja la tenim aquí. El Barça Alusport ja té la primera copa, el primer títol. L’equip de Marc Carmona s’ha adjudicat la Copa d’Espanya de Segòvia. Exhibició d’ofici del conjunt blaugrana per batre El Pozo.

Tan bon punt el marcador electrònic ha fet sonat la botzina de final de partit, la bogeria s’ha fet patent entre els jugadors, el cos tècnic i els molts aficionats blaugrana presents al Pedro Delgado de Segòvia. La Copa d’Espanya reposarà a partir de demà al Museu i això bé valia una celebració que serà ben recordada.

El Barça Alusport és campió perquè ha fet un més que notable torneig, amb un debut molt sòlid, unes semifinals en què es va saber patir i la sort vestida de Paco Sedano va acompanyar, i una final contra El Pozo en què ha resistit els millors minuts murcians i ha fet gala d’una efectivitat enorme cara a porteria, personificat en el de sempre, Wilde Gomes da Silva. Al davant, cal no oblidar-ho, hi era el campió de tot, un equip que tantes i tantes vegades s’havia mostrat inabastable.

De menys a més

El partit ha començat amb un El Pozo fent gala de la seva excel·lent capacitat per moure la bola. Però a la primera, tot just als dos minuts de joc, qui ha pegat primer han estat els blaugranes. Una brillant acció de Torras, el xut del qual ha desviat Raúl, ha estat aprofitat per Wilde, que ha definit de forma letal, a l’escaire, impossible d’aturar (1-0). El pivot brasiler i el tanca català havien d’aparèixer, perquè el d’avui era un partit per als cracs, i quan ho han fet han avançat el Barça Alusport. També la defensa ha ajudat de manera decisiva.

Els murcians han ensenyat galons i han fregat l’empat en diverses ocasions. Patia, l’equip, però sortosament ha aparegut Cristian, el torneig del qual ha estat absolutament brillant. També Wilde, un altre cop, per marcar el segon a passada de Javi Rodríguez i celebrar-ho de manera espectacular.

Aquest gol sí que ha fet mal als de Duda, que han vist com el comandament del partit ha passat a mans d’un Barça Alusport creixent fins a cotes brillants. Igor, amb un xutàs al travesser, Fernandão enorme en el pivot, un Saad molt actiu i un omnipresent Wilde haurien pogut deixar la final vista per sentència però al descans s’ha arribat amb el 2-0.

Màxim patiment, màxim esforç

A la represa, després d’un parell d’avisos clars, el Barça Alusport, molt més fresc de cames i sobretot de cap, ha fet el 3-0, obra de Chico en una contra començada per Cristian i assistida de tacó per Saad.

Quan semblava que la final començava a fer baixada, una pèrdua a mitja pista ha acabat amb el gol d’Álvaro, una revifada d’El Pozo que ha anat acompanyada de l’entrada a pista del porter-jugador amb dotze minuts encara per jugar.

Molt temps, que el Barça Alusport ha resistit amb màxim esforç, màxim patiment, un punt de sort i un recital d’aturades de Cristian. Ingredients suficients per alçar-se amb el triomf i amb el títol, sabent que això no és el final de trajecte. No ho ha de ser.

Dani Salgado ha posat el 3-2 ja al darrer minut de partit. Contenció i cap fred, i també intents per fer esclatar la traca que ha sonat. I tant que s’ha deixat sentir amb un Barça Alusport fent història perquè se l’ha merescuda.