FCBARCELONA.CAT

23.10.2008 14:43

Javi Rodríguez: “És el moment de donar pas als joves”

Cristina Collado

Encara li queda una conversa pendent amb el seleccionador espanyol, però Javi Rodríguez ja veu clar que la seva vinculació amb la selecció espanyola té els dies comptats: “És el moment de donar pas als joves”, afirma.

Ja ho va assegurar en una entrevista concedida a Barça TV i www.fcbarcelona.cat publicada fa tot just un mes. Javi Rodríguez volia retirar-se bé de la selecció espanyola, si podia ser, aconseguint la Copa del Món. Això no ha pogut ser, però el capità blaugrana manté la intenció de penjar les botes amb el combinat espanyol i poder centrar-se en el Barça. L’únic que li falta és una conversa amb el seleccionador José Venancio López, però Javi Rodríguez té clar que és el moment de donar el protagonisme a les noves generacions: “És el moment de donar pas als joves.”

Així ho afirma en aquesta nova entrevista als mitjans oficials del FC Barcelona, en què repassa els seus millors moments al Mundial del Brasil, l’actuació dels seus companys del Barça i les ganes que té que comenci la Lliga de Divisió d’Honor.

Parlàvem fa un mes i mig aproximadament, abans de marxar cap al Brasil, i afirmava que aquest seria el seu últim Mundial. Continua pensant el mateix?

“Sí. Ja tinc 34 anys, aquest ha estat el meu quart Mundial i per al pròxim encara queden quatre anys més. Si jo haig de jugar un Mundial més serà amb 38 anys i seria un senyal que el futbol sala no va bé. És el moment de donar pas als joves, i que el seleccionador vagi treballant amb aquests joves valors.”

Assegura que un Mundial no el tornaria a jugar, però encara no és definitiu que pugui jugar algun altre partit amb la selecció espanyola, oi?

“És una cosa que encara haig de parlar amb el seleccionador José Venancio López, i en un parell de setmanes ja se sabrà definitivament.”

Si aquesta, al Mundial del Brasil, ha estat definitivament la seva última participació amb la selecció espanyola, està content de com ha acabat?

“Estic molt content. Des del primer dia que vam arribar al Brasil vam tenir tota mena de traves. Ens entrenàvem a una hora de l’hotel, potser ens entrenàvem a les nou del matí i ens havíem d’aixecar cada matí a les set per esmorzar d’hora. Ha estat una mica embolicat. Però estic content perquè el Brasil ha organitzat aquest Mundial, excepte la semifinal havia guanyat tots els partits per golejada i potser s’esperava a la final aclaparar-nos, però no va ser així. Ens van guanyar als penals i és per estar-ne orgullosos.”

Era la final que tothom esperava, Brasil-Espanya, però per a vosaltres no va ser tan fàcil arribar-hi.

“No. Aquest Mundial ha començat la preparació al setembre. Nosaltres sempre estàvem acostumats a jugar els Mundials al novembre i acabar-los al desembre. Enguany ho hem fet un mes abans, quan només portàvem jugats cinc partits de Lliga després de la pretemporada. Tot i això crec que hem fet un campionat bastant acceptable.”

Quin és el seu millor record en aquest Mundial?

“Des del primer partit, tot són records bonics. Nosaltres som una selecció que sempre anem de menys a més, ens costa engegar una mica. Ha estat maco el fet d’arribar al Brasil i trobar-te tothom en contra. Espanya ha estat l’única selecció que no ha estat aplaudida al Brasil, i això és maco quan ho recordes.”

Algun record negatiu?

“Sobretot les traves que ens han posat per entrenar-nos. Recordo el primer dia d’entrenament al Maracanazinho, amb un sol impressionant, que va començar a caure aigua del sostre i vam haver de deixar l’entrenament. Són coses que no entens que puguin passar.”

Parlem d’un cas sorprenent en aquest Mundial. Va ser a la semifinal contra Itàlia, quan els àrbitres van estar més de deu minuts decidint si el vostre era gol o si calia anar als penals. Havia viscut alguna cosa semblant?

“Mai. Era curiós perquè tothom estava discutint i Saad i jo ens n'estàvem rient després del partit, dient: “Si és gol que sigui gol i, si no, anem als penals!” Realment és vergonyós que s’hagi de decidir deu minuts després d’un partit si és gol o no. Crec que la parella arbitral va ser nefasta, un va marcar gol mentre que l’altre no va dir res. Això en futbol sala mai havia passat.”

Aquell va ser el primer partit en què es va enfrontar a un company seu al Barça, Saad Assis. Va ser difícil?

“Sempre vas amb una mica més de cura, encara que és cert que dins del camp no coneixes ningú. Ell va fer un gran partit, va ser un dels millors jugadors d’Itàlia i la veritat és que ens va costar molt guanyar-los.”

De fet, Saad ha estat un dels homes més destacats de la selecció italiana al llarg de tot el Mundial, i va aconseguir, a més, el gol que els va valer la medalla de bronze.

“Sí. La veritat és que ha estat molt bé. L’hem estat seguint i ha fet un Mundial fantàstic.”

Per fi, torna la Lliga i recupereu una normalitat. Suposo que ja en teniu ganes.

“Sí. Tenim moltes ganes que arribi diumenge i que la pilota comenci a rodar. Tenim ganes de tornar a sentir què és jugar al Barça i jugar al Palau Blaugrana. Són tres punts molt importants i juguem contra un rival que està sent una de les sorpreses de la temporada. Hem d’aconseguir que el Palau sigui un fortí i que no surti ni un punt més d’aquí.”