“Me n’alegro especialment per l’Isaac perquè ho ha passat malament i es mereix triomfar”. Així parla Xavier García Pimienta, actual tècnic del Juvenil B, d’un jugador que va tenir a les seves ordres al Juvenil A del club a la temporada 2009-10.

Un camí d’anada i tornada

García Pimienta va ser el tècnic que va situar Isaac Cuenca d’extrem esquerre , una posició en la que va brillar en els dos partits com a titular amb el primer equip blaugrana contra el Granada i Mallorca.

´Pimi´va dirigir un futbolista que arribava després de tres anys de treball fosc i maduració al Reus i la Damm i de seguida es va guanyar la confiança del seu tècnic: “era el primer a l’hora d’entrenar i treballar i en tots els partits ho va donar tot, Isaac és molt bo en l’u contra un i és molt intel.ligent jugant entre línees”.

En aquella temporada (2009-00) Cuenca va poder convertir-se en resident de La Masia però segons confessa García Pimienta no ho va fer: “ell va preferir estar amb la seva família a Reus i fer el trajecte d’anada i tornada d’una hora en cotxe o tren cada dia i aquest sacrifici no el fa qualsevol”.

Cuenca va formar amb Dalmau i Rochina una davantera que va ser clau per a guanyar la Lliga a la Divisió d’Honor Juvenil. En aquell curs, el reusenc , a més de fartar-se a regalar assistències, va marcar 8 gols i es va convertir en el tercer màxim anotador de l’equip superat només per Rochina i Riverola.

El repte de superar un handicap físic

La qualitat humana de Cuenca es fa evident en els seus inicis al planter. Fran Sánchez, actual tècnic de l’Infantil A, va dirigir-lo amb l’Infantil B a la temporada 2003-04.

Fran recorda que “Isaac era un jugador amb molt talent i classe però el seu desenvolupament físic no estava a l’alçada dels seus companys, un fet que va provocar la seva marxa al Reus”.

Cuenca actuava llavors de ‘10’ en un equip que comptava amb jugadors com Montoya, Planas, Bartra, Pacheco o Gai. Com a mitjapunta, Cuenca era un especialista en fer pasades en profunditat als davanters però el seu escàs nivell físic el feia poc competitiu.

A diferència de la resta de jugadors que canvien el Barça per una altra entitat, la decisió en aquell cas va ser del jugador i no del Club: “poder tornar al Reus i madurar a casa el va ajudar a ser més competitiu i a la Damm va esclatar” afirma un Fran Sánchez “orgullós de veure com ha arribat al primer equip un jugador que no ho ha tingut fácil i ha hagut de lluitar molt per assolir els seus somnis”.

De les qualitats futbolístiques de Cuenca, Sánchez es queda amb “la facilitat que té per desequilibrar per fora i per dins i la presa de decisions que el fa escollir sempre la millor opció”.
Isaac Cuernca va ser protagonista al març del 2004 d’un reportatge al programa Promeses de Barça TV on el jove mitjapunta es presentava als aficionats blaugranes. Cuenca afirmava “ser un enamorat del futbol, esport que em permet fer el que m’agrada”.

Isaac aseguraba que els entrenadors li demanaven “fer d’enllaç entre el mig del camp i la davantera i pressionar quan perdem la pilota”.

El reusenc, lllavors, amb 13 anys, afirmava que els seus referents eren Zidane, Ronaldinho i Valerón i confesaba que el seu somni “era arribar al primer equip del Barça, guanyar molts títols i poder jugar un Mundial”.