19.10.2010 12:59

Fran Sánchez, un jove veterà de les banquetes

Jaume Marcet

En una entrevista a Barça TV, Fran Sánchez, l’entrenador de l’Infantil A, repassa la seva trajectòria al Club, parla de la nova etapa professional dels entrenadors i dóna les claus del perquè de la qualitat del planter del Barça.

Només té 32 anys, però a la seva edat ja és l’entrenador més veterà del planter del Barça. Fran Sánchez porta 13 temporades dirigint els joves futbolistes de la base i per les seves mans han passat jugadors que ja saben el que és jugar amb el primer equip del Barça, com Thiago Alcántara o Marc Bartra. La temporada passada, Fran Sánchez va entrenar el Cadet A blaugrana i va aconseguir el títol de Lliga amb un ple de 30 de 30 victòries possibles. Aquest curs afronta un nou repte amb l’Infantil A, un equip que després de quatre jornades està invicte a la competició.

Quan va començar a treballar per al Barça?
“Si no recordo malament, sobre la temporada 1998/99 vaig tenir l’oportunitat d’entrar com a monitor de l’Escola de Futbol, que començava aquella temporada. I en el mateix moment em vaig fer càrrec de l’Aleví B de l’Agrupació de Penyes del Futbol Club Barcelona. En aquella època no hi havia benjamins i els jugadors d’edat benjamí de més projecció estaven jugant en aquest equip de l’Agrupació de Penyes. Arran d’aquí, l’any següent, vaig estar de segon entrenador als equips del futbol base del Barça amb el Rodolf Borrell i la tercera temporada ja vaig entrar com a entrenador dels benjamins del Club. A partir d’aquí, he passat per benjamins, per alevins, per infantils, per cadets i ara, una altra vegada, amb l’Infantil A.”

És l’entrenador que suma més temporades a les categories inferiors del Club. Com ho porta?
“Et fa sentir una mica gran, però ho porto bé. Intento aportar l’experiència que he anat adquirint aquests anys i provo d’ajudar alguns dels companys que porten menys temps aquí.”

Va començar a entrenar de molt jove. Per què? Aleshores vostè ja va veure que volia ser entrenador?
“Quan vaig acabar l’EGB i vaig començar l’institut, vaig tenir l’oportunitat de començar a entrenar equips de futbol sala a l’escola on jo havia estudiat. Sempre m’havia cridat molt l’atenció. Aleshores, quan vaig entrar a la universitat a estudiar INEF, vaig deixar de jugar a futbol perquè veia que no tenia cap futur i vaig decantar-me per aquesta branca d’entrenar, perquè ja portava uns anys fent-ho en l’àmbit escolar i m’atreia molt. A més, al meu entorn sempre havia estat envoltat de gent que entrenava, el meu germà també estava estudiant INEF i el meu pare també és una persona molt futbolera. I vaig veure que em podria decantar per aquesta vessant, m’agradava molt, i vaig tirar per aquí.”

Li agrada treballar amb nens?
“Sí, la veritat és que cada edat és diferent, perquè com més petits són els nens, més formativa és la nostra tasca, però a cada edat tenen les seves coses. Aprens molt amb qualsevol nen de qualsevol edat i estic molt content. L’any passat vaig estar amb el Cadet A i va ser una temporada molt interessant per a mi i per aprendre noves coses.”

A la nova etapa que ha encetat el Club, als entrenadors els han canviat la categoria i ara són professionals, es dediquen tot el dia exclusivament a entrenar. Com l’ha canviat aquest fet?
“M’ha canviat moltíssim. Jo tenia una altra feina, estava treballant fins a les tres de la tarda en un altre lloc i tenia menys temps per dedicar a l’equip. Poder estar aquí cada matí i poder compartir amb els companys moltíssimes coses, experiències, moltíssims entrenaments, fa que la nostra tasca sigui més enriquidora i que puguem aprofundir molt més en el nostre treball. Penso que el Club també en sortirà afavorit, perquè tenim molt més temps per poder aprofundir, per poder analitzar més la nostra tasca i els nostres jugadors. Penso que és molt profitós.”

L’equip que dirigeix aquest curs, l’Infantil A, és un grup una mica heterogeni: té catalans, un valencià, un basc, un coreà, un camerunès, un marroquí, un equatorià... Què pot dir d’aquest Infantil A?
“És un bon grup. Hi ha molt bon ambient i això, sobretot, és fonamental perquè les coses funcionin. Sí que és veritat que tots són diferents en la seva procedència, però tenen una cosa en comú: els agrada molt jugar a futbol i això fa que tot sigui molt més fàcil. A més, hi ha molts nens que ja eren al Club, hi ha poques incorporacions, i això fa que ja sàpiguen com funciona la dinàmica del grup, quin és el comportament que han de tenir, quines són les normes que hi ha al Club. Penso que és un grup fàcil de portar perquè tots són bons nanos.”

Vostè ha entrenat futbolistes com Marc Bartra, Thiago Alcántara, Gai Assulin... Els jugadors que entrena ara ho saben? Li pregunten sobre aquest fet? Els n’explica alguna anècdota?
“A vegades fas petits comentaris d’alguns detalls. Sobretot a nivell individual sí que pots referir-te a algun jugador, perquè penso que haurien de ser miralls per a ells. Del Bartra potser hi ha algun aspecte en el qual incidim. Insistim molt en els jugadors de la mateixa posició, com pot ser el Thiago, en aquest tipus de jugadors que hem vist el que eren en aquesta edat i que veiem el que són ara, que són a les portes del professionalisme. I aleshores als jugadors sempre els crida l’atenció.”

Quan mira un partit del Barça B i veu que la majoria de jugadors han passat per les seves mans, li fa il·lusió?
”Sí, suposo que és el desig que tenen tots els entrenadors, veure progressar algú de la casa, que els nostres futbolistes vagin pujant esglaons. En aquest cas, si arriben al Barça B o al primer equip, estem encantats perquè trobem sentit a la nostra feina. La nostra feina és guanyar, és competir, però l’objectiu número u és veure això, que cada cap de setmana quan mirem el primer equip o el Barça B, veiem molts jugadors que han passat per les nostres mans.”

Finalment, i donada la seva experiència al Club, quin és el secret perquè surtin del futbol base del Barça tants jugadors i tan bons?
“En primer lloc, és la filosofia que hi ha de no renunciar al nostre estil de joc malgrat que potser les coses no funcionin bé o que comporti perdre algunes competicions o alguns partits. Ser fidels a aquesta manera de jugar, que tots els jugadors, en totes les categories, juguin de la mateixa manera, això fa que el salt sigui molt més senzill. Després, tenir molt clar els jugadors que s’han de fitxar: el jugador amb qualitat, bon futbolista, independentment que sigui gran, mitjà o petit d’alçada. Moltes vegades en categories inferiors podem caure en l’error de pensar que el millor jugador és el que en aquell moment té més força, el que en aquell moment marca la diferència, però això no és així. A mitjà o llarg termini aquests jugadors no tenen perquè ser els que tinguin més futur. Penso que això també és important, saber el tipus de jugador que hem de fitxar perquè encaixi en el nostre estil de joc.”