FCBARCELONA.CAT

Salta el menú

Menú principal

Menú del contingut


Torna a l´inici de la plana

Contingut

Enllaç al contingut associat

F.Base-Barça Atlètic

08.03.2009 14:50

La flexibilitat tàctica del filial

Jaume Marcet


Luis Enrique va provar amb èxit contra l’Alcoià un sistema tàctic diferent de l’habitual. El Barça Atlètic va vèncer al camp del líder amb un 4-4-2 en rombe que va satisfer l’entrenador asturià.


L’esquema de joc habitual al futbol base del FC Barcelona, així com al Barça Atlètic de Luis Enrique, és el mateix que el del primer equip, un 4-3-3 que el barcelonisme assumeix com a propi en les últimes dècades.

Orígens del 4-3-3

Aquesta disposició tàctica la va començar a utilitzar al Barça Johan Cruyff, com a variant del clàssic 3-4-3 en la temporada 93/94. Després, tècnics com Van Gaal, Rijkaard o Guardiola l’han fet seva en la majoria de partits. És un punt de partida que permet una ubicació adequada dels jugadors en el terreny de joc quan es busca dominar la pilota i atacar durant bona part del partit.

Sistema bàsic

foto_filial_de_grog.jpgLuis Enrique, entrenador del Barça Atlètic, ha assumit amb naturalitat aquesta herència ideològica i tàctica, i des del primer partit va apostar per disposar els jugadors amb aquest 4-3-3. El tècnic asturià, però, entén que al futbol no hi ha dogmes i que qualsevol idea futbolística pot ser flexible.

Variants tàctiques

Thiago_a_Alcoi_2.jpgÉs per això que, partint d’aquest sistema bàsic, Luis Enrique ha provat dues variants. Quan ha necessitat arriscar i buscar l’atac sense treva, ha apostat per jugar un 3-4-3, un sistema que es va fer famós perquè va ser l’esquema de referència del ‘Dream Team’. Es renuncia a un defensa però es reforça el migcamp.

Hi ha, però, un altre tipus de partit que el cos tècnic del filial entén que s’ha de plantejar amb més efectius al migcamp, considerant les condicions del camp i del rival. És el cas del partit d’aquest dissabte a Alcoi, on el Barça Atlètic va jugar amb un 4-4-2 en rombe.

Èxit del canvi de sistema

dos_davanters.jpgA més dels quatre defenses i els tres migcampistes purs, la variant tàctica va consistir a endarrerir la posició de Jeffren de l’extrem dret a la posició de mitjapunta per davant dels tres migcampistes. Això deixava dos jugadors en atac, Maric i Benja, que per primera vegada van jugar plegats i havien d’ocupar tot el front ofensiu de l’equip.

En un camp estret i amb un rival que buscava un futbol directe, la disposició tàctica del filial blaugrana es va demostrar molt eficaç, ja que els de Luis Enrique no van jugar en inferioritat numèrica al mig camp i van saber buscar els punts febles de la defensa rival amb dos ‘9’ clàssics com Benja i Maric.
La flexibilitat tàctica del filial
L’explicació de Luis Enrique
En la roda de premsa posterior al partit, Luis Enrique va explicar les raons del canvi tàctic de l’equip:
“El nostre sistema habitual és el 4-3-3 o fins i tot podem jugar amb un 3-4-3, però també podem fer-ho amb un 4-4-2 o altres tipus de sistemes. Cal adaptar-se a les circumstàncies del camp, del rival i al teu propi estil. M’agrada la possibilitat que l’entrenador rival no sàpiga si el Barça Atlètic jugarà amb tres puntes, amb dues o amb un mitjapunta. Podem jugar de moltes maneres i ser efectius”.

Notícies Futbol Base


Torna a l´inici del contingut d´aquesta plana
Torna a l´inici de la plana