Des que va anunciar que deixava el Barça B, s’ha sentit trist pel fet d’haver pres aquesta decisió?
“Si la vida de futbolista comporta la possibilitat de canviar cada temporada d’equip i té cicles curts, la d’entrenador ja no cal dir-ho, en sis mesos pots estar en tres ciutats diferents, per tant era una cosa que em plantejava quan començava a ser entrenador. He de dir que han estat tres anys fantàstics. Decideixo en el seu moment que s’ha acabat el cicle, ho vaig explicar clarament abans que comencessin a venir ofertes, abans d’entrar en especulacions”.

Com s’han pres els seus jugadors, col·laboradors i auxiliars la seva decisió de marxar?
“Aquí s’ha format un grup humà increïble, un grup de jugadors d’un nivell altíssim, que hem anat tots en la mateixa línia. Quan hi ha sinergies molt positives o dinàmiques de grup en què tots se senten importants i en què tots estan pendents i creuen que ajuden a sumar, no hi ha dubte que se suma un més un. I això és el que ha passat aquí durant tres anys, en especial aquest últim any, i estic satisfet i orgullós que sigui amb mi perquè crec que una part de la culpa pot ser meva”.

Algú li ha demanat que s’ho replantegi?
“Em coneixen i ja saben que sóc bromista però molt seriós a la feina. Alguna vegada els faig bromes dient tranquils, que la setmana que ve faig una roda de premsa dient que era mentida i que no passa res, no. És normal que sempre que hi hagi canvis en grup que estan molt units, és normal que el dubte els assalti. No tinc cap dubte que la persona que el club decideixi que vingui a fer-ho estarà més que capacitat. No tinc cap dubte que els professionals que ara mateix són al Barça B són professionals d’un nivell altíssim que s’adaptaran a les necessitats o exigències d’aquest possible entrenador i que tornarà a fluir l’energia positiva perquè això funcioni”.

Després d'haver aconseguit la permanència, posa als seus jugadors el millor repte de ser el millor filial de la història...
"No sóc gaire amic de marcar un objectiu a un grup d'inici. Jo sóc més amic de l'‘anem a veure què passa’, amb prudència però amb la màxima ambició. Anem al primer partit al màxim pensant com fer mal a aquest equip i com ens faran mal. Pensant en les nostres armes per derrotar. I després, d'aquí a 15 jornades o 21 partits, ja veurem quin és el nivell. Som capaços de guanyar aquest equip? Però el ‘handicap’ més gran que he tingut és, passada la primera volta, un cop assegurada la permanència i després d’estar tota la temporada entre els sis primers llocs, com acabar endollats la temporada.
Per mi l'estímul seria: anem a jugar un altre play-off. El meu equip volaria si tingués aquesta possibilitat, i probablement ho tindrien molt difícil per superar-se, pel que he vist. Aquest és el problema: és difícil motivar sense una bona motivació. Amb el meu equip al complet crec que pujaríem a Primera Divisió, segur que cap equip es voldria creuar amb nosaltres i els seria molt difícil batre'ns".

Molta gent el veu com el substitut ideal de Guardiola al primer equip...
La gent és molt afectuosa amb mi. El Barça és casa meva, la gent és molt educada i correcta i em transmet aquest missatge sovint des de l'afecte i des del sentiment veient que ho intentem fer bé. Ser entrenador del primer equip són paraules majors, és a l'abast de pocs i ara tenim el millor, i espero que hi sigui molts anys. I el que vingui després..., això no ho sap ningú. Només el fet que ja hagi estat aquí i que pensin que puc estar preparat per mi ja és suficient, però no visc de somnis..., ara no sé el que faré. Volia descansar, però m'ho estan posant difícil i llavors valoraré amb la meva família la gent amb la qual vull treballar, la manera com puc fer-ho, si em convenç i m’involucra. I si algun dia apareix i la gent del Club creuen que sóc la persona capacitada i és el moment adequat, doncs millor, però no és el meu objectiu. El meu objectiu és viure el present i res més”.

La rotació que ha fet amb els porters ha deixat molt sorpresa molta gent.
"Hi ha hagut entrenadors de primera línia que m'han cridat per saber com gestionava els porters. Cal treure tòpics. Quan em ve un jugador i em demana confiança..., li dic que tots la necessiten. Fora la confiança, som en un altíssim nivell amb màxima competitivitat. La confiança te l’has de guanyar tu entrenant dur cada dia, nosaltres valorem molt com s'entrena un jugador. Jo he canviat alineacions el mateix dissabte pel que fa a efectes, actitud i ambició, no perquè un hagi fet una fallada. Els fem partícips d'això. El tema dels porters, segur que no hi ha un altre equip a aquest nivell que els seus porters s'hagin repartit tants partits. És possible que si un hagués jugat els 42 hauria evolucionat més, no, segur, jo sense voler els he donat un terç. Ells s'ho han guanyat, he posat qui considerava millor per a aquest partit. Si no estan en la situació, passa l'altre company. Amb això hem aconseguit que juguin els tres en una categoria important, que cadascú agafi nivell amb un perfil diferent. Han mostrat un nivell espectacular, han sumat tots tres en tots els aspectes".