L’estiu de l’any 2000, un Éric Abidal de només 20 anys arribava a Mònaco. Fins aleshores, havia jugat al Lyon-la-Duchère, on actuava com a migcampista. Fitxar per l’AS Mònaco era, en paraules d’Abidal, un “salt enorme” en la seva carrera professional. El luxe del Principat no va descentrar el francès, que va optar per treballar dur en comptes de deixar-se enlluernar per les temptacions monegasques. La decisió va ser sabia. Amb l’equip que aleshores dirigia Claude Puel va debutar-hi el 16 de setembre del 2000 i va jugar-hi 22 partits de lliga en les dues temporades que va militar a les seves files, encara que en la primera va compaginar el primer equip amb el filial. Participant en el joc, Abidal va adquirir experiència començant-hi a jugar com a defensa; al costat de Puel va sumar coneixements i, amb tot l’equip, va aconseguir el seu primer gran títol: la Supercopa de França. 

El precedent amb el Barça

Abidal i Mònaco són, cada cop més, dos noms indissociables. Allà, el francès va aconseguir la primera Supercopa de la seva carrera, però també va ser a l’estadi Louis II on va aixecar, per primer cop, una Supercopa d’Europa amb el Barça, ara fa dos anys. Aquest vespre, a partir de les 20.45, pot alçar-hi la segona de l’era Guardiola, la quarta de la història del Club. Per a Abidal, tal com ell ja ha explicat, el lloc és el de menys; el títol, ho és tot.

La humilitat, la millor herència

Tant si Abidal amplia el seu palmarès avui com si no, Mònaco es trobarà amb el seu fill pròdig, amb aquell noi que va acollir amb només 20 anys i que va impulsar fins a l’elit del futbol mundial. El blaugrana torna al Principat amb els mateixos valors d’humilitat i disciplina amb què va arribar-hi. Els mateixos que l’han convertit en el ‘22’ del Barça, en una peça clau al vestidor i en tot un ídol de l’afició culer.