11.12.2010 11:44

Cinc domadors de porteries

Berta Brau

Ramallets, Sadurní, Artola, Zubizarreta i Valdés són els noms propis de cinc generacions de porters blaugrana. Són sinònim de seguretat, força i valentia. Mantenen una bona relació personal, però sobretot es professen admiració professional.

Malgrat la seva aparença simplista, tres pals i una xarxa, la porteria del Barça ha estat històricament una fera difícil de domar. No obstant això, hi ha cinc valents domadors que se l’han fet seva i que s’han convertit en els cinc porters amb més partits oficials amb el Barça a les seves espatlles.

Es tracta d’Antoni Ramallets (384 partits), Salvador Sadurní (331 partits), Pedro Maria ‘Pello’ Artola (248 partits), Andoni Zubizarreta (410 partits) i Víctor Valdés (381 partits), tots ells convocats al Camp Nou per a un reportatge del diari 'El Mundo Deportivo'.

Entre l’esforç i la genètica

Més d’un porter dels que han defensat la porteria blaugrana al llarg dels anys es deu haver preguntat quin és el secret per mantenir-se partit rere partit sota els pals barcelonistes. Per als domadors més experimentats, es tracta d’un secret a mitges entre l’esforç, la passió i la genètica. “Cuidar-se i viure per la feina. Autodisciplina, una alimentació adequada i sobretot ser esportista”, són les claus que defensa Ramallets.

Per a Zubizarreta, el secret de la permanència és “ser un apassionat del número 1 i entendre el futbol des de la porteria”. Víctor Valdés parla de “l’espècie dels porters” i Sadurní està convençut que “han de tenir alguna cosa especial, ja que no és el mateix jugar al Barça que a altres equips”.

Pell nua, llana i làtex

Amb un repòquer de porters damunt la gespa és inevitable que batelletes de tot tipus saltin al camp per recordar unes èpoques a les quals el temps no ha perdonat. Sadurní recorda els guants que teixia la seva mare: “Teníem uns guants de llana que em feia la meva mare i que ens posàvem quan plovia. Normalment, però, jugàvem sense guants, ‘a palo seco’, com dic jo. El Víctor me’n va regalar uns l’any passat, me’ls vaig posar i són una meravella”.

De generació en generació

“Han canviat moltes coses des de la nostra època”, assegura Artola, “per exemple la vestimenta, ja que abans, quan plovia, la roba pesava molt”. Després de compartir vivències amb els porters més veterans, Valdés té clar que els jugadors actuals tenen en l’equipació un fort aliat: “Ara em comentaven que els agradava que a la porteria hi hagués sorra. A mi, per exemple, m’agrada que hi hagi gespa. Hi ha moltes diferències, els guants, la pilota, els jerseis. Són moltes coses les que hi ha ara, que crec que són molts punts a favor respecte a la seva època.”

Passat i futur d’èxits

Per a Valdés és un orgull poder trobar-se amb els seus predecessors. Si quan els mira hi veu llegendes, mestres i companys de colors, quan mira cap a les generacions futures, el de l’Hospitalet veu un futur prometedor: “Veig gent que puja molt fort, gent que segurament en un futur estarà a la porteria del Barça, perquè fins i tot pugen més preparats de com vam pujar nosaltres o els veterans. Cada generació es va millorant i va a més”.