El Barça s’ha coronat novament a Wembley amb un partit immens que ha servit per aixecar la quarta Champions League de la història. Les segones històries poden ser iguals o millors que les primeres, i si el 1992 el Barça començava el seu somni a la màxima competició europea, un altre cop ha estat a Londres on el Barça ha posat un pòquer al seu palmarès amb els gols dels seus MVP –Messi, Villa i Pedro– davant un Manchester United que ha estat un digne acompanyant de l’exhibició blaugana que ha acabat 3-1.

La primera part ha estat una desigual proporció entre el joc i les ocasions del Barça amb la numèrica del marcador. El gol inicial de Pedro en el minut 28 l’ha igualat Rooney sis minuts després en una primera part generosa del conjunt de Guardiola. Els primers deu minuts del partit d’aquest vespre a Wembley han estat molt semblants als que es van viure a Roma l’any 2006. El Manchester United ha sortit empenyent amb força i el joc a onades dels ‘diables vermells’ ha estat respòs, primer, amb la contenció blaugrana i, després, a partir del minut 11, amb un desplegament de toc i control digne del millor Barça. Valdés –amb samarreta verda igual que Zubizarreta l’any 92– ha posat el punys quan ha calgut amb una pilotada de Van der Saar que anava directe a Rooney.

Messi-Xavi-Iniesta

El Barça s’ha posat a fabricar jugades després d’aquesta ocasió del United amb les botes de Xavi, Iniesta i Messi. I és que durant els dies previs la premsa anglesa havia destacat com a clau que Ferguson havia de saber emmanillar aquest trio de jugadors. A l’hora de la veritat, però, les combinacions entre aquests tres i les associacions amb Pedro i Villa han estat letals per als anglesos.

Ventall d’ocasions

El joc blaugrana complia amb el guió adequat quan les múltiples opcions de joc es transformen habitualment en diverses ocasions. Així, després de diverses oportunitatss de Messi, zigzaguejant a la frontal del àrea en el minut 18, i Villa, provant un xut des de la frontal de l’àrea, ha estat Pedro qui ha rematat una excel·lent assistència de Xavi. El primer gol blaugrana s’ha transformat en el cinqué gol del canari a la Champions aquesta temporada.

Més intensitat malgrat l’empat

Però, com dèiem, malgrat el joc més tímid del United, una bona combinació entre els dos jugadors amb més talent dels anglesos, Giggs i Rooney, ha suposat, en el minut 34, el gol d’aquest últim. Rooney ha posat la pilota a prop de la creueta dreta de Víctor Valdés, que no ha pogut evitar el gol de l’empat. Aquest gol de Rooney, no obstant això, ha esperonat els ànims de l’equip de Guardiola. No s'havia, doncs, de deixar de prémer l’accelerador ni deixar que l’esperit guanyador desaparegués. Així, abans del descans, l’equip encara ha gaudit d’una ocasió clara amb una jugada assajada que a punt ha estat de significar un nou gol.

Màgia al fons de la xarxa

I si la primera part ha estat dominada pel joc blaugrana, la segona ha estat un monòleg traduït amb gols de Messi i Villa. Gols increïbles en els minuts 53 i 69, respectivament, amb jugades col·lectives i finalitzacions sublims. Mentre l’argentí s’ha inventat un xut fort que ha sorprès Van der Saar, l’asturià ha recargolat l’esfèrica al fons de la xarxa. I malgrat aquest festival golejador, el més important, però, ha estat el control del partit de principi a final, sobretot en aquesta segona part, on el conjunt blaugrana ha tallat les connexions del United. I Messi, que no havia marcat encara cap gol a un equip anglès en el seu territori, ha acabat mullant, igualant el rècord de Van Nistelrooy amb dotze gols, igual que l'holandès, que ho va fer la temporada 2003/03.

Tornem a Wembley, tornem a vèncer

Si el 1992 el golàs de Koeman va donar al Barça la seva primera Copa d’Europa, el joc col·lectiu d’un equip històric, el de les Sis Copes i el de les grans ocasions, ha posat la cirereta al pastís d’una gran temporada amb un doblet. L’efectivitat blaugrana ha basculat a la perfecció amb la conjunció entre línies en aquesta nova demostració de futbol per a tots els culers del món, els que hi són i els que ja veuen el triomf lluny d'aquí. 

Que facin lloc al Museu. Arriba la quarta Champions en breu!