En la tornada d’unes importants semifinals de Champions, Ferguson ha estat capaç de repetir només dos jugadors de l’equip titular de l’anada. Aquesta versatilitat és innigualable a Europa i això fa que sigui un rival perillosíssim a la final de Wembley.

Quatre davanters complementaris

Tot i que pot jugar amb un sol davanter centre, normalment el ManU juga amb dos puntes, i per això compta amb quatre davanters de garanties com són Rooney, Berbatov, Chicharito i Owen. Si Rooney és l’estrella capaç de fer possible l’impossible, Berbatov és el pivot de referència que juga d’esquena, Chicharito és l’instint golejador de la rematada absoluta i Owen és l’experiència per als minuts finals. Quatre jugadors i quatre perfils ben diferents per poder potenciar les característiques que més interessin en cada partit, una constant en la plantilla de Ferguson. 

Deu migcampistes

El tècnic escocès té tantes opcions al migcamp que pot col·locar una línia molt defensiva i treballadora o un migcamp ofensiu i creatiu. A les bandes té la màgia de Nani, un extrem pur com València, la rigorositat de Park o la classe de Giggs. Tot i que aquest últim ja té 37 anys, ha perdut la velocitat per fer d’extrem i està jugant més pel centre agafant el paper que feia un Scholes que ha baixat una mica el nivell. Pel centre, el Manchester també disposa d’un ampli ventall de migcentres físics i treballadors com Carrick, Fletcher, Anderson, Gibson, o fins i tot el central O’Shea.

Defensa consistent

La línia defensiva és de les més solvents de l’equip, amb una parella de centrals fixa com Ferdinand i Vidic, un lateral esquerre expeditiu com Evra i uns laterals drets per a l’espontaneïtat dels bessons Rafael i Fabio. Els dos germans brasilers són la nova generació que puja amb un central molt prometedor com Smalling, i que contrasta amb la veterania del porter Van der Sar, que es retirarà als 40 anys en una final de Champions. Ferguson també disposa de recanvis experimentats com O’Shea, Brown, o fins i tot Evans.