Dani Alves és el lateral dret del món que més influeix en el joc del seu equip. Amb això està tot dit. Cap jugador a la seva posició participa tant en les jugades, ataca tant, trepitja tant l’àrea rival. Sovint, quan se’l veu sobre la gespa, un el confon amb un interior o amb un extrem dret. Però no: és lateral. El seu físic privilegiat li permet recórrer la banda sense descans durant tot un partit.

Integració ràpida

La seva arribada al Club -procedent del Sevilla, on ja era considerat un heroi- coincideix amb el nomenament de Josep Guardiola com a tècnic del primer equip. Amb el de Santpedor a la banqueta, el brasiler demostra ràpidament una gran capacitat d’integració en l’estil Barça i una enorme compenetració amb Leo Messi, el seu company a la banda dreta durant el primer any i mig al Barça.

El millor soci

Tanta, que Alves es converteix en un dels millors socis ofensius de Leo Messi, però també de Xavi, en l’any en què s’assoleix el triplet. Un record negatiu d’aquella temporada: Alves es perd la final de la Champions contra el United per sanció. De totes maneres, Alves és un dels homes més utilitzats per Guardiola aquell any. Juga 54 partits.

141 partits i 11 gols

Ara ja en porta 141 de disputats amb el primer equip i ja és, de manera inqüestionable, l’amo de la banda dreta sempre que juga el Barça. Ara més que mai, sobretot des que Messi juga més centrat. Les contínues arribades d’Alves a l’àrea contrària li han permès, també, fer gols sovint. En total, en duu 11 en menys de tres anys, la majoria amb xuts llunyans i amb incorporacions inesperades des de la segona línia. Un lateral total.

Un caràcter feliç

Més enllà de la seva aportació sobre la gespa, on s’ha mostrat com un professional exemplar, Dani Alves sempre ha agradat a l’afició pel positivisme que transmet. Coses de ser brasiler i d’haver viscut a Sevilla. Riu amb els seus companys, balla quan fa gols. Alves és un home feliç.