04.09.2009 11:19

Unzué, la veu de l’experiència

Berta Brau

El tècnic de porters ha viscut grans èxits i doloroses decepcions al Barça. L’experiència és un valor afegit que aporta Unzué a la temporada de la revàlida, per a la qual creu que s’han pres les “decisions correctes”.

“Jo crec que l’èxit d’un equip passa per girar full amb autocrítica” o “el més important que hem fet aquesta temporada és prendre decisions quan havíem guanyat” són algunes de les consideracions que Juan Carlos Unzué ha fet en una entrevista en exclusiva a Barça TV i www.fcbarcelona.cat. La present temporada és la setena del tècnic al FC Barcelona, set anys en què ha conegut la millor cara de l’èxit i el dolor de la decepció. Una veu experimentada que sempre és útil escoltar en una temporada que tot just comença.

Estem tot just començant una nova temporada, però que manté la mateixa dinàmica. De fet, sembla que la temporada no hagi canviat del tot…

“En part és normal que hi hagi aquesta sensació, perquè els canvis no han estat gaire nombrosos. A més, si hi sumes que la dinàmica del grup es manté pel que fa a actitud i resultats, la sensació és que tot segueix igual. La veritat, però, és que aquest també és el nostre desig, tenint en compte els resultats de la temporada passada. El que més busquem és mantenir l’actitud, ja que això ens permetrà lluitar per tot”.

El passat és passat, però es pot realment girar full després d’una tan bona temporada?

“Jo crec que sí. En el cas dels esportistes viuen una dinàmica en què tot va molt ràpid i s’ha de girar full perquè de seguida hi ha un nou partit. Jo crec que l’èxit d’un equip passa per poder girar full amb una certa autocrítica i en certa manera prendre’s cada partit com si fos l’últim, el més important. Aquesta és la dinàmica que ha dut sempre l’equip i que intentem mantenir”.

Com s’aconsegueix renovar la il·lusió sense caure en un excés de confiança?

“Una cosa és estar convençut de les teves possibilitats i l’altre és confiar-te de les teves capacitats. És una línia molt fina i és aquesta línia la que cal tenir molta cura de no sobrepassar, perquè sovint aquesta confiança que et genera el teu propi joc et fa estar en un núvol. A vegades oblides d’on véns i els detalls que t’han portat a l’èxit. Jo sóc dels que pensa que quan vols mantenir-te a un nivell sense canviar res és quan comença la caiguda”.

Per transmetre aquests conceptes als jugadors, els tècnics han de tenir les coses clares. Qui educa en aquest sentit els tècnics?

“S’entén que l’experiència ajuda. A mi personalment m’ha ensenyat a relativitzar els fets. Quan la cosa ha anat bé no he perdut l’essència, ni he oblidat els meus orígens. A la vegada, però, tampoc m’he sentit un fracassat quan no m’han sortit bé les coses, perquè he tingut la sensació d’haver treballat amb honestedat i donant sempre el màxim rendiment. Aquesta sensació permet viure amb un cert equilibri i si tu estàs equilibrat, si estàs bé, pots transmetre-ho al grup”.

Veu similituds o diferències notables entre la situació present i la que va viure el curs 2006/07? Quins són els errors que no s’han de repetir?

“Les experiències serveixen, però també és veritat que no n’hi ha dues d’iguals. Jo crec que el més important que hem fet ara és prendre decisions quan hem guanyat. I sincerament crec que hem pres les decisions correctes per com a mínim poder lluitar. Jo crec que aquest és el canvi que veig que hem fet respecte al 2006. De totes maneres s’ha de tenir clar que el haver pres decisions no vol dir que haguem de guanyar. De fet jo ja porto aquí set anys i la sensació que he tingut sempre és que hi havia un bon equip. Per tant, crec que el problema no ha estat en un moment donat de jugadors, sinó més aviat de no saber mantenir l’essència”.

Com va viure la temporada passada?

“És curiós perquè tot i ser, juntament amb Paco Seirul•lo, l’únic que continuava del curs anterior, vaig tenir la sensació de ser jo qui s’havia d’adaptar a la resta, com si fos el nou. Per què? Doncs perquè el grup que arribava ja tenia agafats els automatismes de treball, ja es coneixien. Va ser una sensació estranya d’inici, perquè de seguida la confiança que va demostrar el míster en tots nosaltres va facilitar la situació”.