28.08.2009 23:50

El planter es doctora a Mònaco

David Saura

La tercera Supercopa d'Europa de la història del Barça portarà el segell de Pedro i, consegüentment, també del planter del Barça, que ha acabat el partit amb vuit jugadors formats a casa damunt la gespa.

A Roma, Pep Guardiola va alinear a set jugadors del planter a l'onze inicial. A Mònaco, 'només' n'hi havia cinc. Però després de 120 minuts de partit, la situació era força diferent, amb vuit homes fets a casa jugant la pròrroga. De fet, els tres canvis que ha introduït Guardiola han estat per donar entrada a jugadors formats al futbol base del club (Pedro per Ibrahimovic, Bojan per Henry i Busquets per Touré). Una mostra més de la confiança absoluta del tècnic Pep Guardiola en els jugadors que porten el segell de la Masia, que cada cop tenen un pes específic més determinant en aquesta plantilla.

Pedro: millora de contracte i gol

Aquesta aposta clarivident del tècnic català ha tingut la seva recompensa al minut 115, quan Pedro ha culminat una passada celestial de Messi, el millor jugador de la Champions del 2009 i possiblement el jugador més actiu del Barça a Mònaco. També format al planter, per cert. El gol de pedro era també el reconeixement a la tasca del jugador canari, que fa poques setmanes va veure recompensada la seva feina amb l'ascens definitiu al primer equip i una millora de contracte. Pedro ha marcat a les dues finals de la Supercopa, tant a San mamés com al Louis II.

El planter sempre marca

En resum, Mònaco ha viscut una continuació del que tots els barcelonistes han vist durant aquesta pretemporada: gols del planter. En els nou partits d'aquest exercici 2009/10, el FC Barcelona ha sumat 18 gols i tots han estat fets per jugadors que s'han format a les categories inferiors del club. Avui, també.

Una feina coral

Però no només Pedro i Messi han estat els jugadors de casa que han fet les coses bé. Homes com Valdés, encertat i decisiu en les poques pilotes que li han arribat; Puyol i Piqué, un eix defensiu infranquejable i amb sortida de pilota; Xavi, marcant sempre el ritme ofensiu de l'equip; i Bojan, molt actiu en els pocs minuts de joc de què ha disposat, mereixen també un gran reconeixement, sense oblidar l'aportació final de Busquets.