26.07.2009 18:13
Gràcies, Samuel
Roger Bogunyà
El tercer màxim golejador de la història del Barça se’n va. Ho fa per la porta gran, després d’haver assolit el triplet amb l’equip blaugrana i després de cinc anys en què ho ha guanyat pràcticament tot a Can Barça.
És hora de dir adéu i també gràcies, Samuel. El davanter camerunès, que va venir procedent del
Mallorca i que ja és nou jugador de l’Inter de Milà, marxa després de cinc temporades com a
blaugrana, en què ha signat fins a 130 gols oficials, xifres que el situen entre els tres màxims
golejadors de la història del Club a la Lliga. Només César (195) i Kubala (131) el superen.
Gols decisius
![BF1F2367.JPG](/web/Imatges/2009-2010/futbol/noticies/juliol/BF1F2367.JPG)
A
Eto’o el recordarem sempre. Pel seu caràcter, per la seva entrega i, sobretot, pels seus
gols, la majoria d’ells decisius. Sempre que l’equip els necessitava, van arribar, com
va passar a la final de París contra l’Arsenal, en què va fer l’1-1 que igualava el
matx, o a la final de Roma, en què va obrir el marcador contra el United (2-0).
Vuit títols per al record
Aquests dos gols li van donar al Barça dues Lligues de Campions (2005/06 i 2008/09). Però
Eto’o s’endú molts altres títols del Camp Nou. Marxa també amb tres Lligues (2004/05,
2005/06 i 2008/09), una Copa del Rei (2008/09) i dues Supercopes d’Espanya (2005/06 i
2006/07).
A títol personal, a més, va aixecar el Trofeu Pitxitxi la temporada 2005/06.
Sempre, una referència
![29-05-09_ETOO_COPAS_01.jpg](/web/Imatges/2009-2010/futbol/noticies/juliol/29-05-09_ETOO_COPAS_01.jpg)
Samuel Eto’o va arribar al Barça amb Frank Rijkaard a la banqueta. I la seva
titularitat va ser indubtable, una rutina que es repetia dimecres i diumenge, conseqüència del seu
allau de gols en totes les competicions. En va arribar a anotar fins a 130 en els 199 partits
oficials -la seva mitjana, 0,65 gols per matx- que ha jugat amb el Barça. Ja fos amb Rijkaard o
Guardiola, el camerunès sempre ha estat el ‘9’ de referència durant els últims cinc
anys.
Un esperit exemplar
![22-03-09_WEB_PARTIDO_10.jpg](/web/Imatges/2008-2009/futbol/noticies/partits/lliga/fcb-malaga/22-03-09_WEB_PARTIDO_10.jpg)
Els seus gols sempre van ser fruit de la seva gana. De guanyar, de
voler més i més. El seu caràcter guanyador i molt exigent el van fer triomfar després de situacions
delicades, com va passar després de les greus lesions que va patir a les temporades 2006/07 (va
caure lesionat a Bremen) i 2007/08 (es trenca al Gamper, precisament contra l’Inter). Els
seus retorns al terreny de joc van ser sempre iguals: amb gols.
I el seu comiat, també: marxa del Barça amb un gol a la final de la Lliga de Campions i amb
un altre a Riazor, en la darrera jornada de Lliga. Gràcies, Samuel.