06.05.2010 10:29

Tot va començar a Londres

Sandra Sarmiento

Fa un any del gol d’Andrés Iniesta a Stamford Bridge, que va catapultar el Barça a la final de Roma i va iniciar el camí de les 6 copes l’any 2009.

6 de maig del 2009. Londres. Quarts d’onze de la nit. Semifinals de la Lliga de Campions. Chelsea 1, Barça 0. I una jugada que passarà a la història. Ja en el temps de descompte, un mal refús d’Essien cau a les botes de Messi. I llavors Iniesta enganxa el xut de la seva vida. I guia el Barça cap a Roma. Sense aquell gol inoblidable de Sant Andrés Iniesta, la Supercopa d’Europa a Mònaco o el Mundial de Clubs a Abu Dhabi no haurien existit.

El nou Bakero

El ‘6’ del Dream Team va picar de cap un centre impossible de Koeman el 6 de novembre del 1991 quan els alemanys del Kaiserslautern havien capgirat l’eliminatòria a la Copa d’Europa. Wembley sempre anirà lligat a Koeman i al gol del cor del Barça de Cruyff. Fa un any, Andrés Iniesta es va transformar en el nou Bakero amb un xut perfecte des de la frontal de l’àrea defensada per Cech.

“He xutat amb tota la meva ànima”

De vegades el destí té històries curioses. Potser el jugador que tenia menys contundència per al gol es va trobar amb la glòria inesperada. “L’Andrés, que no l’entra mai, l’ha entrat per l’escaire. És talent pur i atzar. Se’l mereixia”. Són paraules de Pep Guardiola a la sala de premsa de Stamford Bridge, després de córrer embogit per la banda per celebrar el gol d’un dels seus futbolistes preferits. “He xutat amb tota la meva ànima, m’ha sortit perfecte”, va confessar orgullós el migcampista de Fuentealbilla.

Explosió d’alegria a Canaletes

El gol agònic d’Iniesta va desfermar l’eufòria a Barcelona. Milers de persones van sortir als carrers per celebrar l’èxit de l’equip de Guardiola. Era la segona festa en quatre dies després del 2-6 al Bernabéu i no seria l’última. El Barça arribaria de matinada a l’aeroport del Prat, però desenes d’aficionats van voler homenatjar als que, dies després, serien tricampions.