11.10.2007 10:58

“Les coses estan anant pel bon camí”

Marc Guillén

Edmílson torna a ser a Barcelona recuperant-se de la seva lesió al genoll. Per al brasiler aquesta no és una experiència nova i per això parla amb propietat del seu estat actual.

Després d’un mes de treball intens al Brasil, Edmílson afronta una nova etapa de la seva recuperació a Barcelona. El migcampista brasiler ha vist com el genoll li ha donat més d’un disgust en la seva etapa com a blaugrana. Amb l’experiència acumulada i les ganes de poder tornar a jugar amb els seus companys, Edmílson creu que la seva recuperació va pel bon camí. I així ho ha explicat en una entrevista a Barça TV i www.fcbarcelona.cat.


Com està, en quin moment de la recuperació es troba?

“Estic bé. Ara, el dia 21, farà 4 mesos de la intervenció. Els dos primers mesos van ser una mica complicats, durs, perquè em vaig quedar molt temps amb les crosses, però ara ja treballo més fort. He treballat la part aeròbica, la part física més avançada i jo crec que les coses estan anant per bon camí.”

Què és el que està fent? Està corrent, toca pilota…?

“No, no, faig una part de caminar una mica més ràpid, pujar i baixar i al matí gairebé una hora i mitja caminant. D’aquí a una setmana, quinze dies, començaré a fer treball de carrera més fort i crec que a mitjan novembre, o potser a finals de novembre, ja estaré bé per entrenar amb el grup. “

La part més dura d'una lesió per a un esportista d'elit ha de ser l'aspecte psicològic, superar una lesió tan llarga. Com ho ha portat?

“Jo, des que vaig arribar al Barcelona, vaig tenir moments molt difícils. Mai havia pensat que en la meva carrera hauria de passar moments tan delicats i gràcies a Déu, Déu m'ha ajudat molt en la part psicològica. Part de motivació, part de ganes de tornar a jugar, a entrenar... Vaig pel bon camí. Jo crec que la família, la meva dona i les meves filles, i també el treball que tinc al Brasil amb la meva fundació, m'omplen de força, de ganes de tornar a jugar i de tornar a estar bé. Només qui està en aquesta situació sap les coses bones i les dolentes que es passen. Però això és la vida i cal saber tirar endavant.”

Ja va tenir un lesió greu aquí, a Barcelona… Això l'ha ajudat, tenir l'experiència de l'altra vegada, o es fa més dur?

“La veritat és que quan et toca fer la intervenció se't fa dur, novament trencat i aturat. Després has de mirar endavant, oblidar el que ha passat. El que intento jo és mirar al futur, mirar que hi ha possibilitats de tornar a jugar, de gaudir del futbol i de fer-ho tan bé com es pugui per tornar bé.”

Ha estat un temps al Brasil, i ara torna a Barcelona, torna a contactar amb els companys. Com ha estat aquest retrobament?

“Bé, la veritat és que bé. Jo no he tingut gairebé vacances. Puyol i jo ens vam operar el mateix dia, Puyol amb una lesió una mica més senzilla, però tot el mes de juny i juliol hem estat treballant, i el mes d'agost també. Al Brasil vaig anar-hi el setembre per canviar una mica d'aires, de treball, estar amb la família. Va ser molt bo canviar de rutina perquè si no estàs sempre al mateix lloc, amb les mateixes coses. Si no canvies d’aires de tant en tant et tornes boig.

La gent pot pensar que potser ha anat al Brasil de vacances però, gairebé al contrari, ha treballat encara més.

“La gent es pensa que els brasilers van allà de vacances, però, al contrari, allà treballava molt. Entrava a les set del matí i tornava a les quatre de la tarda a casa. Jo vaig ser al Brasil per seguir amb el treball social perquè vam inaugurar el centre el desembre i ja tenia ganes de veure com estaven els nens que hi ha a la fundació. Per a mi va ser molt bo.”

Ha vist els partits del Barça? Com ho veu?

Sí. Bé, la veritat és que estem en una dinàmica molt bona. Messi es troba en un moment formidable. A l'equip han vingut jugadors nous també amb la mentalitat de guanyar, de tirar l'equip endavant i, gràcies a Déu, les coses van molt bé ara i esperem que segueixin igual, amb aquesta mentalitat de guanyar i de treure les coses bé, cosa que és molt important per a un equip com el Barcelona.”

Després d'empatar dos partits fora en Lliga deien que les coses estaven fatal i després de guanyar 6 partits fins hi tot deien que l’equip imparable. Amb què es queda?

“Jo crec que cal estar tranquils: Ni som imparables, ni les coses són tan dolentes. Vam empatar dos partits a començament de temporada, hi va haver molts canvis, jugadors nous, però jo sóc dels que no miren el que parla la gent. Nosaltres hem d'entrar al camp i treure el màxim de la nostra capacitat perquè el públic i els socis del Barça estiguin contents. Fins ara, la gent està contenta i jo també perquè ara sóc com un aficionat… Estic content perquè mirar com juga l’equip fa il•lusió.

Un dels fitxatges, una de les sensacions està sent Touré Yaya, que juga en la posició de migcampista defensiu. Com l’ha vist?

“Bé, la veritat és que jo no el coneixia. Havia jugat al Mònaco però no l’havia seguit gaire, no l’havia vist jugar, però m'ha encantat. És un jugador jove que té un bon posicionament, el que vol el míster. La veritat és que és un jugador de futur per al Barcelona, un jugador que aportarà moltes coses bones al Club. Estic content perquè ja necessitàvem algú d'aquesta estatura, un jugador defensiu. Perquè el Barça té molts jugadors bons al mig del camp però necessita un jugador clau per als partits més complicats, tant a casa com a fora. Cal un jugador fort de capacitat, no només tècnica sinó física com Touré. Crec que és un dels bons fitxatges d'aquesta temporada.”

Amb la seva ràpida adaptació, no creu que serà una mica difícil recuperar la titularitat?

“Jo el que penso ara és a tornar a jugar. Tinc il•lusió per tornar a jugar sense limitacions. L'any passat estava intentant tirar endavant molt limitat. El que penso és tornar a jugar, tornar a estar bé físicament perquè crec que per a tots els jugadors lesionats la cosa més important és estar al cent per cent. Ja buscaré el meu lloc dins de l'equip.”

Amb la lesió de Touré Iniesta ha jugat dos partits. És un jugador més baixet i no tan fort físicament però, curiosament, s'ha mantingut la porteria a zero. Com s'explica això?

“Crec que hi ha partits molt diferents, hi ha partits en què no es necessita gaire força física, però n’hi ha d’altres de molt de desgast en què sí que se'n necessita. Els partits a casa no tenen gaire dificultat però hi ha partits a fora que sí que es necessita algun jugador més defensiu i fort.”