27.07.2007 17:48

El diari d’Henry (IV)

www.fcbarcelona.cat

Arribar i moldre: primer partit i primer gol. Thierry Henry explica en aquesta nova part del diari les sensacions després del seu debut i l’expectació de públic i d’afició que aixequen tant ell com aquest Barça.

“Ahir dijous vaig jugar el meu primer partit amb el Barça i en general va ser un dia ple d’emocions. Primer perquè era la primera vegada que jugava en cinc mesos i, a més, perquè vaig poder marcar el primer gol com a blaugrana. Tot i no ser un gol oficial, per mi va ser important. En general, un dia molt emocionant.

La rebuda dels fans del Dundee United va ser molt bona, a més vaig poder jugar 45 minuts sense cap problema. El partit va ser difícil perquè s’ha de tenir en compte que només portàvem 5 o 6 dies d’entrenaments i, en canvi, el Dundee United ja està treballant a fons des de fa més de 3 setmanes, i per això ells estaven més frescos. A més vull dir que tant jo, com la resta de l’equip, encara ens estem posant en forma, ja que per això estem treballant.

El que he de reconèixer és que em va sorprendre molt agradablement l’ovació que em va fer el públic quan vaig sortir a escalfar. Jo mai abans havia jugat a Escòcia i em van fer una rebuda impressionant. Però crec que és perquè aquí, a Escòcia, són molt bona gent i saben com donar una bona benvinguda. De fet, vaig estar molts anys jugant per Gran Bretanya i en general els aficionats sempre m’han tractat bé.

Avui he fet la meva primera roda de premsa des que vaig arribar al Barça; abans només ho havia fet el dia de la meva presentació. Hi havia molta expectació, però suposo que sempre serà així. Quan jugues en un equip com el Barça tothom vol saber què passa, vol saber això i allò altre. I és normal. Bàsicament però, les rodes de premsa són sempre el mateix, les mateixes preguntes, les mateixes respostes... Però s’ha de fer, és part de la feina.

Però sí que he de dir que l’expectació de mitjans que envolta al Barça és diferent. Quan era a l’Arsenal ningú seguia els nostres entrenaments: ni la premsa ni els aficionats. A Anglaterra és així... Una cosa semblant a l’experiència d’ara l’havia viscuda tant a la Juve com al Mònaco, o sigui que en part puc dir que hi estic acostumat. A més, cada dia quan arribem a l’hotel hi ha força aficionats esperant-nos per signar-los autògrafs, això és més normal aquí perquè tant a Gales, com Escòcia, Irlanda o Anglaterra, viuen molt el futbol. I si véns amb el Barça, evidentment et vénen a veure.

Amb el partit d’ahir, a més, podem dir que ja hem entrat en la dinàmica de temporada, amb partits i entrenaments. Però així és com funciona el món del futbol, no s’atura mai! Però ens agrada, i ja esperem el principi de la temporada oficial per començar a jugar. L’equip ho necessita i jo diria que els aficionats també!

Fins demà

Thierry Henry"

Capítols anteriors: I , II i III