06.04.2008 10:52

Quaranta anys de l'adéu de Benítez

Manel Tomàs

Avui fa quaranta anys. El dissabte 6 d’abril del 1968, un dia abans d’un decisiu FC Barcelona – Reial Madrid al Camp Nou, una notícia terrible va colpejar brutalment tothom: el defensa uruguaià del Barça Julio César Benítez havia mort.

Una fulminant i traïdora gangrena gasosa se l’havia emportat als 27 anys. La commoció entre els afeccionats barcelonistes va ser tremenda, ja que Benítez era especialment estimat, no només per la seva classe superlativa i el seu esperit de lluita, sinó sobretot a causa del seu caràcter alegre i jovial. No en va molta gent el coneixia com el nen gran i bo. Amic dels seus amics i company cordial de tots, les seves darreres paraules, en el deliri final, van ser aquestes: “¡Venga muchachos, adelante, que ya le ganamos al Madrid por 2 a 0!”.

Més de 150.000 persones

Davant la capella ardent, instal·lada a la Llotja Presidencial del Camp Nou, van desfilar unes 150.000 persones de tota edat i condició, en un emotiu pelegrinatge que es va perllongar des de les deu del matí del diumenge 7 d’abril fins a les tres de la tarda de l’endemà. Els jugadors del Barça, acompanyats pels seus companys de l’Espanyol i del Reial Madrid, el van vetllar, encara incrèduls davant el drama que havia succeït. El madridista Gento, que havia estat el seu gran rival dins el terreny de joc, va pregar durant llargs minuts davant la capella.

Va rebre l'estima de tothom

La cua de gent, ordenada i silenciosa, s’estenia al llarg de centenars de metres. De matinada van aparèixer taxistes i cambrers que finalitzaven la seva jornada laboral. Després, quan encara el sol no havia sortit, es van veure treballadors dels mercats. Ja a l'alba, van arribar homes i dones que anaven a la fàbrica i al taller. Més tard, els empleats d’oficines, magatzems i botigues.

En definitiva, va ser una manifestació impressionant de dol com poques vegades s’ha viscut a la ciutat de Barcelona. Com es va poder llegir en una publicació de l’època, “esta muestra de solidaridad en el dolor, esta explosión de hermandad en torno a un jugador no podría explicarse si no estuviera detrás un club de las características del Barcelona. El Barça es un símbolo de nuestra tierra, de nuestra región. Algo profundamente enraizado en el espíritu y en el sentir de todos cuantos viven hondamente sus colores y los sienten y defienden como algo propio.”

Al costat del Camp Nou

Julio César Benítez va ser enterrat al cementiri de les Corts, al costat mateix del Camp Nou, a les sis de la tarda del dilluns 8 d’abril del 1968. L’endemà es va celebrar el Barça-Madrid que no s'havia pogut disputar el diumenge i que s’havia ajornat dos dies. Els companys de Benítez, engarrotats per la pena, no van jugar un bon partit i no van poder dedicar-li la victòria: el partit va acabar amb empat a un gol.

Una Copa amb dedicatòria

Aquella Lliga la va acabar guanyant el Reial Madrid, però el Barça va aconseguir rescabalar-se'n en vèncer a la final de Copa l’equip madridista i al mateix estadi Santiago Bernabéu (1-0). Va ser la famosa “final de les ampolles”. Aquell 11 de juliol del 1968 Sadurní, Torres, Gallego, Eladio, Zabalza, Fusté, Rifé, Zaldúa, Mendonça, Pereda i Rexach van poder dir: “Va per tu, Julio”.