13.02.2008 10:46

"Estar a la banqueta et fa espavilar"

Xavi Rocamora

Xavi Hernández pot arribar a La Romareda als seus 400 partits oficials amb el Barça. El migcampista ha parlat amb www.fcbarcelona.cat i Barça TV sobre el seu passat, present i futur blaugrana.

Amb 28 anys acabats de fer i després de ser un jugador decisiu en els últims dos partits de Lliga. Així arriba Xavi Hernández als seus 400 partits oficials amb el primer equip del Barça. El ‘6’ repassa tota l’actualitat del primer equip en aquesta primera part de l’entrevista i a nivell personal reconeix que passar per la banqueta l’ha fet millorar en el seu joc.

L’afició blaugrana es divideix en dos grups, els que pensen que la remuntada és possible i els que la veuen molt complicada. A aquests últims, què els diria?

“Això és molt llarg, queden molts partits. És evident que hem viscut situacions molt estranyes en el món del futbol, per exemple l’any passat. Aleshores vam viure una experiència negativa. Per què no es pot transformar en positiva aquest any? Nosaltres hi hem de creure, hem de pensar que queden molts partits per disputar i que depèn una mica de nosaltres mateixos. Si estem bé, si aprofitem aquests punts que creiem que perdrà el Madrid, podrem estar lluitant per al títol de Lliga.”

Precisament, aquest dissabte juguen un cop s’acabi el partit que disputa el Madrid al camp del Betis. Aquest fet pot influir en l’enfrontament a La Romareda?

“Sí. Pot influir, és clar. Nosaltres juguem de seguida que acabin ells. Segur que ens assabentarem del resultat i ens pot anar bé saber que el Madrid pot punxar i nosaltres sortir al camp amb aquesta mentalitat, sabent que podem retallar la diferència.”

Entrem en el tram decisiu de la temporada.

“Queden només tres mesos, molt exigents, molt atapeïts de partits i un tram final de temporada en què hem de donar-ho tot. Hem de pensar en el col•lectiu, pensar que l’equip pot aconseguir títols perquè estem lluitant per tots tres. Sabem que la Lliga la tenim difícil. Estem a una diferència important, de vuit punts, però no tirarem la tovallola. Pel que fa a la Lliga de Campions i la Copa, esperem arribar fins al final.”

I per aconseguir-ho serà clau recuperar jugadors...

“Sí. És molt important. Al llarg de la temporada hem patit lesions, algunes d'importants, compromisos de seleccions... Realment no hem estat tots sempre al 100%; recuperar tots els efectius del conjunt és bàsic.”

Tinc la sensació, tant de bo no m’equivoqui, que aquests últims dos gols que ha marcat, contra l’Osasuna i contra el Sevilla, seran molt recordats al final de la temporada.

“Tant de bo! A nivell personal i sobretot a nivell col•lectiu. Pensar que aquests dos gols poden trencar una dinàmica i poden aconseguir al final que aconseguim el títol... Seria fantàstic recordar aquests dos gols com el que vaig marcar al camp del Valladolid en la meva primera temporada, per exemple.”

Gairebé podríem dir que s’ha especialitzat en aquest tipus de gols...

“Intento ajudar l’equip. El pensament que t’inculquen des que arribes al Barça és el futbol d’equip. És perfecte poder ajudar l’equip en tot el que sigui necessari.”

A més, aquests dos gols que arriben després de dos partits consecutius sortint des de la banqueta. Com ho valora?

“De vegades també està bé veure que no estàs rendint a un nivell important, al nivell que se t’exigeix. El fet d’estar a la banqueta et fa espavilar. Hi ha hagut situacions en diverses temporades, no és la primera vegada que em passa, que he estat a la banqueta. I m’ha anat molt bé, t’exigeixes més. Jo sóc el primer que sempre demano el màxim de mi mateix i el fet de veure’t a la banqueta et fa ser més competitiu.”

Aquesta temporada també han alternat la titularitat i la suplència dos jugadors que, com vostè, provenen del planter, com Bojan i Giovani. S'han adaptat perfectament al primer equip.

“Sí, són dos futbolistes amb molt talent. Dos jugadors joves. Hem d’anar a poc a poc però són futbolistes amb l’aurèola de crac. Per tant, tard o d’hora han de ser importants per al grup. Ja ho són d’alguna manera, però són molt joves. Hem de tenir paciència.”

Partint d’aquesta prudència que demana, el de Bojan és un cas paral•lel al seu?

“Sí, és molt similar. Però en el seu cas s’espera molt d’ell i d’alguna manera això el pot afectar anímicament. Tothom ha dit que ha de fer història... Tranquil•litzem-nos i pensem que encara és molt jove. Té molt talent, però l’hem de deixar treballar tranquil i ens donarà moltes alegries.”