29.09.2010 22:13

Mor Eduard Manchón

www.fcbarcelona.cat

El cèlebre extrem del Barça de les 5 Copes ha mort aquest dimecres a l’edat de 80 anys. Se’l recordarà sempre per la seva tècnica depurada i per la facilitat que tenia per marcar gols.

El barcelonisme està de dol. Aquest dimecres 29 de setembre ha mort Eduard Manchón i Molina (Barcelona, 24 de juliol del 1930), l’extrem esquerre del Barça de les Cinc Copes. L’últim de la mítica davantera que va immortalitzar Joan Manuel Serrat a la cançó 'Temps era temps': "Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón".

Des dels 16 anys de blaugrana

Manchón era del barri de Can Tunis, fill d'una família treballadora procedent de Murcia. El seu pare feia de barraquer del camp de Casa Antunez, on va començar a jugar. S’incorpora a les categories inferiors del Barça amb 16 anys i debuta amb el primer equip en un partit amb el Palmeiras.

El barceloní va jugar set temporades al Club, del 1950 al 1957. Coincideix amb una de les etapes de major esplendor del Barça. El seu palmarès és de luxe: dues Ligues, una Copa Llatina, quatre Copes d’Espanya, i dues Copes Eva Duarte.

Llegenda culer

En total, Manchón va disputar 201 partits i va marcar 81 gols. I és que era un carriler veloç, hàbil i amb un important olfacte anotador. Tot i que era dretà, actuava per l’esquerra, on destacava per la seva perfecta sincronia amb Kubala; els crits d’atenció –“Manchón!”- del crac hongarès al seu company a la davantera precedien gairebé sempre una bona jugada i van esdevenir tot un símbol.

El 1957, quan la seva titularitat deixa de ser indiscutible, abandona la disciplina culer i culmina la seva carrera esportiva a Granada, Deportivo, Ibèria i Hospitalet.

Després de la retirada, Eduard Manchón va tenir una vinculació estreta amb l’Associació Barça Veterans. De fet, fins fa poc encara jugava a futbol a la Ciutat Esportiva Joan Gamper i l’agost passat encara va assistir al torneig de futbol platja que porta el seu nom i que organitza cada estiu la Penya Barcelonista de Coma-ruga.

El FC Barcelona vol deixar palès, a través d'aquestes línies, el seu més sentit condol per la pèrdua irreparable d'Eduard Manchón, un dels grans referents del Barça de les Cinc Copes.