Català

Salta el menu

Menú d´idiomes


40 aniversari de la final de les ampolles


Torna a l´inici de la plana

Contingut

Enllaç al contingut associat

Club

11.07.2008 13:55

40 aniversari de la final de les ampolles

Manel Tomàs


Aquest divendres fa quaranta anys de la victòria del Barça a la final de Copa disputada al Santiago Bernabéu davant el Reial Madrid l’11 de juliol de 1968. Aquella final va passar a la història amb l’apel•latiu popular de ‘la final de les ampolles’.


FINAL_DE_LES_AMPOLLES_-_1968.jpgL’ambient amb què es va arribar a la final ja estava força caldejat, atès que encara que a les semifinals el Barça havia eliminat d’una manera neta l’Atlètic de Madrid, els mitjans de comunicació madrilenys van fer circular la brama que l’àrbitre Rigo havia afavorit descaradament els blaugranes, cosa que era falsa del tot.

Això, de fet, no hauria tingut gaire importància si no hagués estat designat precisament Rigo l’àrbitre de la final de Copa, que havia d’enfrontar l’equip barcelonista amb el Reial Madrid, en un escenari tan poc neutral com era l’estadi Santiago Bernabéu.

Els dos equips

Aquell dia, l’entrenador blaugrana Salvador Artigas va alinear els jugadors següents: Sadurní, Torres, Gallego, Eladio, Zabalza, Fusté, Rifé, Zaldúa, Mendonça, Pereda i Rexach. Per la seva banda, el tècnic blanc Miguel Muñoz va presentar aquest equip: Betancourt, Miera, Zunzunegui, Sanchís, Pirri, Zoco, Serena, Amancio, Grosso, José Luis i Miguel Pérez.

Ambient tens

FINAL_COPA_1968._IRONIA_AFECCIx_CULxR.jpgL’ambient a les grades era força tens, amb uns afeccionats madridistes –que, evidentment, eren la immensa majoria dels congregats- disposats a no perdonar cap decisió de Rigo. Malgrat aquest ambient tan hostil, el Barça va jugar amb una gran serenitat i va controlar bé el joc d’un Madrid molt nerviós, com es va poder comprovar amb l’únic gol del partit: al minut sis, una centrada de Rifé fou desviada pel madridista Zunzunegui al fons de la seva pròpia porteria.

A partir d’aleshores, tots els atacs blancs es van estavellar contra la impecable barrera defensiva dreçada pels homes d’Artigas. A mesura que passaven els minuts i davant la impotència del seu equip, els afeccionats madridistes es dedicaren a protestar sistemàticament totes les decisions de Rigo, i a demanar penal en totes les accions dubtoses que van tenir lloc a l’àrea blaugrana.

Un final accidentat

FRANCO-ZALDxA_xCOPA_1968x.jpgEls incidents més greus, però, van succeir quan, faltant pocs minuts per al final del partit, alguns espectadors van llançar ampolles de vidre, moltes de les quals havien estat trencades prèviament, contra els jugadors barcelonistes. Malgrat tot, el Barça va poder assolir un triomf heroic, aconseguit en unes circumstàncies tremendament adverses.
40 aniversari de la final de les ampolles

Per visualitzar aquest contingut és necessari que descarregueu l'última versió del Flash Player


"Senyora... no fotem!"
Al final del partit es va produir una curiosa anècdota, protagonitzada pel president barcelonista Narcís de Carreras i explicada per ell mateix: “Un cop Franco va marxar de la Llotja, la dona de Camilo Alonso Vega, aleshores ministre de Governació, es va adreçar a Bernabéu i li va dir: ‘Santiago, hem perdut. Quina desgràcia!’, i el seu marit, veient que jo ho havia escoltat, li va respondre: ‘Felicita el president del Barcelona.’ Ella, torbada, em va dir: ‘Ah! és clar, és clar... el felicito perquè... Barcelona també és Espanya, no?’ Jo li vaig respondre (fluixet): ‘Senyora... no fotem!’”


Comparteix a

Noticies del Club

Revista Barça


Patrocinadors oficials


Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona

Segueix-nos a: Facebook | Twitter | Youtube | RSS


Torna a l´inici del contingut d´aquesta plana
Torna a l´inici de la plana