01.05.2008 11:18

50 aniversari del primer èxit europeu

Manel Tomàs

Aquest dijous es compleixen cinquanta anys de la conquesta de la primera Copa de Fires, el primer títol internacional oficial guanyat pel Barça.

La gènesi de la Copa de Ciutats en Fires (també coneguda per trofeu Noël Beard) es remunta a l’any 1950, quan en un avantprojecte ideat per prohoms del futbol europeu es va estipular que en aquesta competició participarien seleccions de ciutats que haguessin estat seus de fires comercials i industrials.

Reprendre la idea inicial

La idea va caure en l’oblit fins al 18 d’abril del 1955, quan es van reunir, a Basilea, representants de dotze ciutats que van cristal·litzar l’acord: hi podrien participar seleccions de ciutats i clubs, indistintament. Com a dada curiosa, cal dir que no va ser fins a les tres darreres edicions (del 1969 al 1971) que a la Copa de Fires es va tenir en compte les classificacions dels equips participants en les Lligues respectives.

Una competició de tres anys

La primera edició va esdevenir un xic caòtica, ja que es va iniciar el dia de Nadal del 1955 i no va acabar fins a l’1 de maig del 1958. Hi van participar set seleccions (Copenhaguen, Zagreb, Lausana, Leipzig, Londres, Frankfurt i Basilea) i tres clubs (FC Barcelona, Birmingham City i Inter de Milà). Per bé que el Barça actuava com a club, en aquella primera edició l’equip solia lluir una samarreta blanca amb l’escut de la ciutat al pit.

A la temporada 1955/56 l’equip barcelonista només va jugar contra la selecció de Copenhaguen, la qual va eliminar sense problemes. Curiosament, a la següent campanya no es va disputar cap partit. Ja a la 1957/58 es va superar a les semifinals amb moltes dificultats (amb desempat inclòs) el Birmingham City.

El rival, una combinació de cracs

La final, a doble partit, va enfrontar el Barça amb la potent selecció de Londres, integrada per jugadors del Tottenham, l’Arsenal, el West Ham, el Fulham, el Queen’s Park Rangers i el Chelsea. A l’anada, el Barça va aconseguir a Stanford Bridge un valuós empat a dos. Tejada i Eulogio Martínez foren els autors dels gols barcelonistes i el porter Estrems va tenir una extraordinària actuació. Les bones previsions de cara al partit de tornada, que s’havia de disputar al Camp Nou, es van complir amb escreix, ja que l’equip blaugrana va anorrear els anglesos amb un espectacular 6-0 al Camp Nou.

Aquell primer de maig del 1958 l’entrenador barcelonista Helenio Herrera —que feia quatre dies que ocupava el càrrec— va alinear aquests jugadors: Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Tejada, Eulogio Martínez, Basora, Evaristo i Suárez. Els gols locals van ser marcats per Suárez (2), Evaristo (2), Elogio Martínez i Vergés. El Barça era el brillant campió de la primera Copa de Fires.

Trofeu en propietat

Aquest torneig europeu va desaparèixer l’any 1971, quan la UEFA va decidir canviar el format del trofeu i el nom de la competició, que va passar a anomenar-se Copa de la UEFA. Es va organitzar una finalíssima al Camp Nou entre el primer campió de la Copa de Fires (el Barça) i el darrer (el Leeds United) per dilucidar qui es quedava amb el trofeu en propietat.

L’equip barcelonista va guanyar per 2-1 i per això ara la Copa de Ciutats en Fires resta exposada a les vitrines del nostre Museu. En paritat havia de ser així, ja que el Barça, amb tres títols, era el club que havia guanyat més vegades la Copa de Fires, els anys 1958, 1960 i 1966.