14.03.2008 13:38

Lluís Reñé, un artista singular

Aleix Santacana

El Museu Diocesà de Barcelona acull des del 13 de març fins a finals del mes de maig l’obra de Lluís Reñé i Padrisa, exporter del FC Barcelona a principis del segle XX.

Al Museu Diocesà de Barcelona s’hi poden contemplar aquests dies una cinquantena de dibuixos i diversa documentació gràfica sobre totes aquestes facetes de Lluís Reñé: esportista, artista i confiter barceloní.

Reñé va néixer el 20 de desembre del 1889 a Barcelona i sovint, a les entrevistes de l’època, assegurava que la seva vocació sempre havia estat la pintura. No obstant això, de ben jove va topar amb l’oposició de la família i Reñé es va haver de centrar en la seva altra gran passió: el futbol.

Molts èxits amb el Barça

Lluís Reñé va començar a jugar de defensa al club Iberich, però una lesió al genoll el va obligar a posar-se sota els pals. Reñé va arribar al FC Barcelona procedent de l’Espanyol i una vegada al Barça va ser campió d’Espanya el 1912 i el 1913 i campió de Catalunya i dels Pirineus el 1912, el 1913 i el 1914. Apassionat de l’esport, Reñé també destacava en la pràctica de l’atletisme, i va arribar a proclamar-se campió de Catalunya en llançament de disc.

Retirada prematura

Quan Reñé tenia vint-i-quatre anys el seu pare el va reclamar per al negoci familiar (La Suïssa Reñé), i d’aquesta manera, el 1914 Reñé va penjar els guants per sempre més.