26.03.2007 08:30

“Aquest és un equip amb credibilitat i recorregut”

El tram final de la temporada, la dificultat de tornar a guanyar, la credibilitat de l’equip, la validesa del projecte... Aquests són alguns dels temes que el president Joan Laporta analitza en una entrevista amb fcbarcelona.cat.

En la primera part de l’entrevista amb Joan Laporta, el president referma la confiança en un equip que s’ha guanyat la “credibilitat” i que, a més, té “recorregut” per més temporades. Amb tot, reconeix la dificultat de guanyar sempre, fet que no li impedeix mantenir “una aspiració legítima: la de seguir guanyant”.

Dissabte que ve el Barça entrarà de ple en l’últim tram de la temporada. Quins són els objectius del club en aquests pròxims mesos?

“A nivell esportiu, i centrats en el primer equip, aconseguir el títol de Lliga i la Copa del Rei. Guanyar aquestes dues competicions seria un èxit. Més a curt termini, es tracta d’augmentar, partit a partit, l’avantatge que tenim sobre els nostres seguidors. Això només es pot aconseguir amb una bona mentalització i amb molta motivació. Crec que arribem en unes bones condicions per encarar l’esprint final.”

Pep Guardiola ha posat en circulació la idea de com és de difícil el ‘reguanyar’. Els últims anys el club ha apel•lat al repte ‘de la continuïtat de l’èxit’. Per què és tan difícil donar estabilitat a aquesta idea?

“Tothom vol guanyar i només en guanya un. Per això és tan complicat i per aquesta raó té tant valor el fet de guanyar. En tot cas nosaltres estem en aquesta línia, en la de donar continuïtat a una situació d’èxit que ens ha portat a guanyar dues Lligues consecutives i una ‘Champions’. Hem de seguir amb aquesta ambició, amb aquesta aspiració legítima: la de seguir guanyant. Tot i la competència, el Barça torna a viure en la tensió positiva de qui sempre pot guanyar.”

¿El barcelonisme té poca memòria?

“Quan es guanya s’ha de mirar endavant. Al Barça som exigents perquè ens fixem l’autoexigència de voler guanyar, però cada cop millor: jugant bé, jugant net, essent els millors i essent reconeguts com a tals. Aquesta és una de les grandeses de l’entitat. Segurament és el que fa que aquesta institució tingui la força social que té i que, a més, sigui en tot moment una referència a nivell esportiu: en els moments de victòria i quan no s’assoleix.”

És arriscat fer la pedagogia preventiva d’explicar que no sempre es pot guanyar?

“Aquest element, el de la confiança, el de la credibilitat d’un equip guanyador, també hi juga. Avui el Barça és un equip que ha demostrat que pot seguir guanyant i, per la força dels fets, és un equip amb credibilitat i recorregut. A més, els tècnics ens diuen que tenen confiança absoluta en aquest grup i, per coherència, nosaltres també la hi tenim: confiança total en aquest grup de jugadors i tècnics.”

És compatible aquesta alerta de la gran dificultat de ‘reguanyar’ amb la declaració en ple estiu que l’objectiu és guanyar tots els títols?

“A principi de temporada els objectius han de ser tan ambiciosos com sigui possible. Les aspiracions sempre s’han d’expressar per elevació i amb tot el respecte pels rivals. Hem dit: ‘Intentarem guanyar tots els títols en què estem competint’. Aquesta és una aspiració legítima i forma part de la tensió positiva que defineix el Barça perquè si n’aspires a guanyar set i en guanyes dos, està molt bé –i més si són dos dels títols més importants. És totalment legítim. És lícit, i a més entenc que s’ha de fer així perquè quedi clar quines són les aspiracions de la temporada.”

Parlàvem del repte de ‘la continuïtat de l’èxit’. El gestor econòmic, el que se centra en els interessos més materials, a la força ha de saber que no es pot guanyar sempre. Però, i el soci? A l’aficionat se li pot reclamar que també ho tingui clar?

“Els socis volen guanyar sempre, igual que nosaltres, que som els responsables del govern del club. El que passa és que quan es perd també saben que això és un esport i que tenim l’obligació de saber guanyar i de saber perdre. Més enllà del desencís que pot provar un derrota concreta, el soci fa una altra anàlisi. La que analitza quina és la situació global i, ara per ara, arriben a la conclusió que estem en un bon moment i que, per tant, hem de seguir endavant.”

I quan un resultat esportiu frena les expectatives de triomf, el club com es protegeix?

“El nostre gran ‘airbag’ és aquest esperit esportiu que ens obliga i ens empeny. Quan tens una ensopegada t’has de tornar a aixecar i seguir. No s’ha de donar mai res per perdut i els ensurts s’han d’aprofitar per renovar les motivacions col·lectives. És fonamental estar motivats per aconseguir qualsevol fita perquè res funciona automàticament. El Barça és una entitat amb ànima, amb sentiment. Tot es viu amb molta emotivitat, i amb passió. I això es dóna a tots els estaments del clubs. Aquestes ensopegades ens afecten i, a més, les lamentem. Però és momentani perquè sabem que el club té una dinàmica pròpia, imparable, i s’ha de continuar lluitant.”