Ha estat el retorn més esperat. Alguns l’han titllat com el millor fitxatge de la temporada, com afirmava Boniface Ndong fa uns dies. “Boni és el meu amic”, ha dit Mickeal traient ferro a aquesta afirmació. L’aler nord-americà, però, ha tornat amb les piles més que carregades: “Han estat gairebé 200 dies aturat. Tot i que estic cansat ara, la sensació és magnífica”.

I és que Pete Mickeal, que es va incorporar a la pretemporada blaugrana dilluns, ha arrencat fort. Passant pàgina al curs passat, que es va complicar per l’artroscòpia al genoll i el tromboembulisme pulmorar, el de Rock Island reconeix que tot plegat l’ha fet “més fort”.

El retorn el fa sentir com “un nen”. Però la travessa del desert ha estat dura. “Durant l’estiu els meus entrenaments han estat bestials. He corregut molt, a la platja. Sessions de 45 minuts per posar-me a punt físicament i també he treballat les habilitats de bàsquet. Hi ha hagut moments en què he pensat tornar a casa. Però sóc un guanyador, un lluitador”.

Melangia pels que han marxat, però il·lusió en el futur

Els adéus de jugadors com Roger Grimau –“el capità, sempre serà blaugrana”– o el de Ricky –“què puc dir d’ell?!”– han estat significatius per a Mickeal. “Els trobaré a faltar”, afirma el 33 del Barça Regal. Però les incorporacions l’animen: “Penso que podem tenir un millor equip que l’any passat. Tenim noves armes. Chuck Eidson és molt versàtil. Xavi Rabaseda torna a l’equip i ens aportarà molta energia. Necessitem joventut perquè a l’equip hi ha molts jugadors que tenim 30 anys”.

Amb la base de la temporada passada – “per a mi, el més important són els homes grans com Fran Vázquez, Boniface Ndong i Kosta Perovic” – Pete Mickeal aposta cegament pel projecte blaugrana: “Quan el Barça fitxa un jugador sap el que fa. El treball de Joan Creus i de Xavi Pascual és molt gran”. I és que no cal desvelar ara la debilitat que sent Mickeal per Pascual: “Estic molt lligat a ell”.