“Saber que després de sis anys acaba tot em sap greu. Sabia que tard o d’hora el dia arribaria. I ja ha arribat”, esbufega amb un mig somriure a la cara Gianluca Basile . El Regal Barça no comptarà amb ell per a la pròxima temporada i aquesta decisió la paeix l’italià després d’una temporada duríssima per a ell i marcada per les lesions: “Ha estat un any molt dur perquè no m’ha donat l’oportunitat de demostrar què puc ser a la pista i que puc fer les coses bé”.

Sense rancúnies

Baso ha demostrat fidelitat i professionalitat des del primer dia. I ara marxa engrandint la seva figura. “Aquest és un equip que ha d’estar sempre al màxim i ha d’estar segur, al 100%, que els jugadors que fitxen estiguin bé. No marxo amb rancúnia, ni cap sentiment dolent. Sóc molt feliç d’aquests sis anys”.

L’aler passa a la història com el jugador estranger que més temporades ha jugat a la secció. Durant aquests sis anys hi ha hagut de tot, bons i mals moments, que l’han ajudat a ser millor jugador.

“Em quedo amb tot. No escolliré res. També les coses dolentes et fan créixer. Segur que l’Eurolliga i la primera Lliga ACB que vam guanyar la recordaré per sempre. Però també les coses dolentes t’ajuden perquè en els moments durs les has de fer fora. Em quedo amb tot, amb cada segon que porto aquí”, reflexiona el '5' blaugrana.

Pascual, a més d’amic, l’entrenador

La figura de Xavi Pascual ha estat molt important en la trajectòria de Basile. “Des del dia que vaig fitxar aquí, i ell era el segon entrenador, sempre hem parlat molt. I també ara com a primer. La relació és molt bona. Però aquí no es poden mirar les coses per l’amistat. Aquest és un club que ha de guanyar. I l’entrenador no pot fitxar amics. La nostra relació quedarà per sempre. Això és la vida”, argumenta Baso, tranquil, “tranquil·líssim”, perquè marxa amb la feina feta: “Vaig fitxar fa sis temporades per guanyar títols, per guanyar l’Eurolliga que em faltava. Ho tinc tot. Torno a Itàlia, o no sé on, amb el cap ben alt”.

Amb un nus a la gola

Evidentment la melangia també és present. Gianluca és un home familiar i pateix perquè sent que també la seva dona i les seves filles viuran aquest adéu amb pena.

“Això serà el pitjor. La família és la que ho sentirà més. Ja havia avisat que aquest any es podia acabar i hauríem de tornar a Itàlia. Són coses que passen”, deixa anar amb llàgrimes als ulls el gran Gianluca Basile.