24.12.2009 13:59

“Hem de gaudir del que estem fent”

Berta Brau

El 2009 ha estat molt bo per al Regal Barça i per al seu tècnic, Xavi Pascual. Títols i consolidació d’un projecte efectiu han estat les claus d’un gran any. Els blaugranes l’acomiadaran amb un clàssic entre dos equips “de primeríssim nivell”.

El 2009 va començar amb dues decepcions: la Copa del Rei i la Final a Quatre. La segona part de l’any, però, va ser gairebé perfecta. Aquest és, en resum, el balanç que Xavi Pascual ha fet d’aquest 2009 en una entrevista a BarçaTV i www.fcbarcelona.cat. Sens dubte, un any dolç per al tècnic català i els seus homes al qual posaran punt final amb un clàssic d’altura, un Reial Madrid-Regal Barça que Pascual també ha analitzat.

Un balanç de 12-1 a l’ACB, tots els partits guanyats a l’Eurolliga, on s’ha batut el rècord de l’equip... Pensen donar marge als equips rivals?

“De moment podem gaudir del que estem fent, però sense mirar gaire enrere. Sí que és veritat que les estadístiques són molt bones. Poden, fins i tot, fer una mica de vertigen perquè no és habitual, però no podem quedar-nos aquí, hem de seguir endavant.”

Quan s’agafa un ritme tan bo, l’avantatge i la superioritat són proporcionals al vertigen per una possible caiguda?

“Nosaltres portem una línia relativament similar a la de l’any passat, però amb millors guarismes, per tant, l’equip ha de continuar creixent. La por del vertigen apareix quan mires els números globals. Fa una mica de cosa perquè és un balanç molt bo. Però no podem mirar això. Hem de mirar sempre cap endavant.”

I com s’evita caure en un excés de confiança, que sempre pot ser un dels perills en el món professional?

“Cal estar molt centrat en els moments que encara has de viure, i no viure mai del record del passat, tret que no sigui per poder focalitzar bones sensacions o moments de confiança, que també són necessaris per a l’equip. Visualitzar moments en què has jugat bé, és important per tornar a fer-ho, però tampoc pot ser el punt de referència per al treball diari.”

L’equip ha incorporat aquest curs cinc jugadors (Lorbek, Ricky, Mickeal, Morris i Ndong). Quina valoració fa de la seva adaptació?

“L’adaptació ha estat ràpida i, probablement per això, molta gent oblida que són jugadors nous. Són cinc jugadors importants a la pista i per això han necessitat un temps i continuaran necessitant un temps per seguir creixent, però la seva adaptació ha estat bona i ràpida. Estem molt contents i esperem seguir en aquesta línia.”

Pete Mickeal ha dit que vostè aconsegueix eliminar l’egoisme dels jugadors a la pista...

“És una part complicada, però per aconseguir una bona química de grup l’interès col·lectiu ha de passar per damunt de l’individual i ells han de posar la seva qualitat al servei del grup i no a l’inrevés. Això, però, no només s’aconsegueix des del treball de l’entrenador, sinó des del mateix jugador, que ha de creure en aquesta filosofia.”

Els bons resultats són palpables però, quins són, si n’hi ha, els peròs de Xavi Pascual pel que fa el joc de l’equip?

“Cometem errors perquè és normal fer-ne i perquè no es pot fer tot bé, però crec que anem pel camí correcte. Hem de fer més passos. En situació de joc hem de llegir millor en funció de les defenses que ens plantegi el rival. Hi ha moments que hem de tenir una mica més de paciència, sobretot quan arribem als finals de possessió, perquè tenim una mica de pressa a l’hora de prendre decisions, però això ho porta el temps i la seguretat dels dies de treball.”

Veient la compenetració de l’equip sobre el parquet, creu que s’ha arribat al punt en què el cervell i el braç executor han assolit una sintonia perfecta?

“Sí, totalment. Penso que l’equip m’interpreta molt bé. Aquestes plantilles una mica llargues com la que tenim nosaltres, amb tants jugadors capaços de jugar al màxim nivell, han de portar aquest segell, que quan surten a la pista puguin donar el 100% per transmetre-ho a qualsevol company. Ha de ser una manera de viure i penso que això ho estem aconseguint.”

Quin ha estat per a vostè el millor moment del 2009?

“Sens dubte, el quart partit jugat aquí al Palau de la final de la Lliga ACB. Aconseguir aquell títol que se’ns resistia els últims anys va ser un moment màgic, molt bonic i que no podré oblidar mai. Era el meu primer títol i era un títol que tots desitjàvem molt perquè consolidava una línia de treball.”

Quin moment li agradaria viure al 2010?

“Aconseguir l’Eurolliga seria una gran fita, però sobretot per fer feliç els nostres seguidors, els nostres socis, la gent que omple el Palau cada setmana. Res no seria més bonic que fer-los feliços.”