05.05.2010 10:40

Ricky: “Hem de demostrar per què som a la F4”

Cristina Collado

Ricky Rubio farà el seu primer viatge a París. Als seus 19 anys, trepitjarà per primera vegada la capital francesa, i ho farà per viure la seva primera Final a Quatre. Guanyar-la seria per a ell “un somni i viure en un núvol”.

Arriba a plató somrient, animat. Sap que l’entrevista va de la seva primera Final a Quatre, i això il·lusiona aquest jove crac de 19 anys. S’asseu a la cadira mentre es mira la fotografia que hi ha projectada al seu darrere. És una imatge càlida de la Torre Eiffel. Mai ha estat a París, i per a ell és emocionant conèixer la ciutat de l’amor, i a més fer-ho vivint la seva primera final de l’Eurolliga. Arriba el moment de la veritat. Arriba el moment de demostrar que han estat el millor equip d’Europa i que es mereixen una plaça a la Final a Quatre de París. Així ho creu Ricky Rubio en aquesta entrevista concedida Barça TV i a www.fcbarcelona.cat.

Què li diu París?

“Ara mateix em diu bàsquet. És una ciutat on es viuran uns dies intensos de bàsquet. Mai hi he anat i ara recordaré sempre aquesta primera vegada, la de la Final Four.”

Viatjarà a París per primer cop, i a més allà jugarà la seva primera Final Four. Com espera que sigui?

“Molt emocionant. M’han explicat, els que han viscut finals com aquestes, que és com una Copa del Rei, però en l’àmbit europeu i encara més gran. Si les Copes del Rei ja són una passada, imagina’t si això encara pot arribar a ser més gran. Serà molt millor.”

Per la seva joventut, ja ha viscut molt: fa gairebé 5 anys que competeix a l’ACB, ha obtingut una medalla de plata als Jocs Olímpics i una d’or a l’Europeu... Aquesta experiència, el fa anar més relaxat a París, o té els nervis de la primera vegada?

“Tothom té nervis encara que hagi jugat moltes Finals Fours. És una final, o sigui que tot el que ha passat abans no compta, ja que tens per davant 40 minuts nous que has de gaudir. Si ho vius per primer cop, potser encara estàs més nerviós, perquè és el primer cop i sempre vols que surti bé la primera vegada.”

Mai ha guanyat la Lliga ACB ni l’Eurolliga, i per això va venir al Barça. Ara, però, està ben a prop d’aconseguir una de les dues coses.

“Sí. És un dels meus somnis i un dels objectius que ens havíem marcat aquesta temporada. Arriba el moment de la veritat i ara hem de demostrar per què hem estat un dels millors equips europeus i per què ens mereixem ser a la Final Four. Tant de bo la puguem guanyar.”

Abans, caldrà guanyar el CSKA i esperar el Partizan o l’Olympiacos...

“Només pensem en el CSKA de moment, perquè pensar en un futur rival seria un error, ja que no ens concentraríem en el CSKA. Hem de centrar-nos en aquest, un rival que està en un moment bo, tot i que ha perdut els seus últims partits a la Lliga russa. S’està preparant molt per a aquest partit, igual que nosaltres.”

Una diferència amb el CSKA és que ells han tingut més temps per preparar-se, mentre que el vestidor ha hagut de jugar fins a l’últim moment partits oficials.

“Tothom es queixa, perquè quan tens compromisos abans dius que arribes cansat i quan no jugues dius que no estàs rodat. Sempre et queixes del que tens. Han estat dos partits per posar els motors en marxa i poder començar a preparar coses per a la Final Four per poder anar més rodats.”

L’any 96, l’última vegada que el Barça va jugar una final de l’Eurolliga a París, tenies 6 anys. No sé si té algun record d’aquella final, si la van veure a casa seva...

“Amb 6 anys tinc pocs records. Sí que m’ho han explicat, els meus companys de vestidor, sobretot, m’han explicat com va anar tot.”

I suposo que li hauran parlat del tap de Vrankovic, i de les ganes de treure’s l’espina d’aquella final?

“Sí, la veritat és que m’ho han explicat tot, i a més he vist imatges. Si podem treure l’espina que tenen clavada els que van jugar aquella final, seria un motiu més per anar-hi més motivat i perquè la història ens torni el que ens pertany.”

Què suposaria per a Ricky Rubio guanyar l’Eurolliga?

“Complir un somni, complir un objectiu i viure en un núvol. Per a qualsevol jugador, aconseguir l’Eurolliga és un somni i, si es pot fer realitat, millor.”

Seria un fracàs no guanyar-la?

“Un fracàs no. Sí que estaria decebut amb mi mateix, però tot dependria de com anessin les coses, de com es perdés. Si ho deixes tot a la pista, si dónes el cent per cent, després no tens res a dir. Però, si no ho donem tot, sí que tornaríem una mica decebuts.”

Si es guanya, tornaria a marcar història perquè seria el jugador més jove a guanyar l’Eurolliga. S’esperava instaurar tants rècords?

“La veritat és que mai m’he parat a pensar en aquestes coses, però és cert que, quan em retiri, podré dir als meus néts que tinc algun rècord, i això és per recordar. Estaria molt content no pel fet de ser el més jove a tenir una Eurolliga, sinó només pel fet de tenir-la.”

Qui li agradaria que no hi faltés a París-Bercy?

“Tota la família, els meus pares i els meus germans. Amb ells al costat segur que serà més fàcil.”