02.05.2010 16:54

Aíto: “El Regal Barça és molt bo en tot”

Sònia de Alba

Aíto García Reneses és una de les veus autoritzades per parlar de la F4. El tècnic madrileny és un dels entrenadors que més n’ha disputat. Segons Aíto, que el Regal Barça arribi a París com a favorit és normal perquè “és molt bo en tot”.

A Aíto García Reneses mai li ha agradat parlar de favoritisme, però respecta les opinions i la majoritària és que el Regal Barça parteix com a favorit de cara a la cita francesa: “Probablement la gent tingui raó perquè té nivell (ho ha demostrat durant tota la temporada a l’ACB i a l’Eurolliga), és molt bo en defensa, és molt bo en atac, en l’equilibri entre aquestes dues facetes, és molt bo en experiència, en ambició... és molt bo en tot”.

Aquestes paraules són molt d’agrair venint d’una persona del seu bagatge i experiència. L’actual entrenador de l’Unicaja també recorda el que és evident. “Ara ha de jugar bé allà, perquè sinó no val de res tot això”, puntualitza el madrileny.

Un estatus fet a Europa

Per a García Reneses el FC Barcelona és una entitat amb un gran pes en el panorama europeu. I ho és perquè esportivament el primer equip de bàsquet sempre ha respost. “El Barça té estatus des de fa molt de temps”, confirma Aíto, i continua: “És cert que només ha guanyat un títol. Però no només és guanyar. Hi ha molts equips que, en un moment determinat, l’han guanyat i han desaparegut totalment o parcialment del panorama. El Milan, per exemple, va ser el campió l’any 1988 a Bèlgica i mai ha tornat a arribar-hi. El Maccabi, el Barça i pocs més, sempre hi són.”

L’exentrenador blaugrana, però, sap molt bé que ara tothom només té una cosa al pensament. “A hores d’ara, el més important és guanyar”, assumeix Aíto García Reneses, que també deixa anar un esperançador: “Aquesta és la tercera Final a Quatre a París. A veure si a la tercera va la vençuda”.

Els precedents de París

I és que a la capital francesa el FC Barcelona ha jugat dues Finals a Quatre. Una va ser l’any 1991, amb Bozidar Maljkovic com a entrenador i Aíto com a màxim responsable de la secció: “Recordo la primera final que vam jugar a París, l’any 1991. Norris es va lesionar l’espatlla i això va debilitar molt les nostres opcions. Crec que es va lesionar durant la semifinal contra el Maccabi, que vam guanyar per 101-67. Però una cosa era jugar amb Norris en plenes condicions i una altra era fer-ho amb ell tocat”. El Barça va caure contra el Pop 84 de Split de Zeljko Pavlicevic per 84-65, amb Piculín Ortiz i Steve Trumbo com a únics jugadors que van superar els 10 punts. Per part croata va destacar Zoran Savic, amb 27 punts.

La segona Final a Quatre a París va ser la de l’any 1996 “la del tap de Vrankovic”, esmenta sumàriament García Reneses.