29.08.2008 10:54

De Goldwire a Barrett

Carles Cascante

Històricament el FC Barcelona no ha estat un equip gaire procliu a contractar bases nord-americans. De fet, en tota la seva història la secció del bàsquet blaugrana només ha tingut sis bases dels EUA. El primer, Goldwire, i l’últim, Barrett.

Tots ells, a més, tenen en comú que només han estat una temporada a les files barcelonistes. Alguns van arribar al club amb més fama que altres, alguns van tenir un rendiment més alt o més baix del que s’esperava, però cap va aconseguir quedar-se més d’una temporada. Ara André Barrett , l’últim base nord-americà d’arribar al conjunt barcelonista, té l’ocasió de trencar amb la malastrugança complint els dos anys de contracte que va signar.

Coneguem una mica més tots els bases que han jugat al FC Barcelona abans de l’arribada d’André Barrett:

Goldwire, el primer

Anthony Goldwire arribava a Barcelona amb una gran experiència al bàsquet nord-americà. Després de quatre temporades a l’NBA, però, Goldwire va tenir un primer contacte europeu a les files de l’Olympiacos grec (1998/99). Una temporada després arribaria a Barcelona, on, malgrat la seva gran qualitat tècnica, el seu joc no va acabar de quallar. A les files barcelonistes Anthony Goldwire va jugar 47 partits, 33 de fase regular i 14 de play-off. Amb el Barça va tenir unes mitjanes de 10,8 punts i 1,7 assistències.

Hawkins, un desconegut

Hawkins era un autèntic desconegut que provenia de la Lliga de desenvolupament de l’NBA (Sioux Falls Skyforce). Va arribar començada la temporada 2000/01 per substituir el controvertit Rony Seikaly. Hawkins va ser una aposta d’Aíto García Reneses, que el recordava del bronze que la selecció dels Estats Units havia guanyat en el campionat del món del 1998. Michael Hawkins va contribuir, amb el seu joc d’equip, al fet que el FC Barcelona es proclamés campió de Lliga i de Copa. Va ser la temporada d’explosió de Pau Gasol com a jugador ACB. Hawkins va jugar nou partits ACB amb la samarreta blaugrana, amb unes mitjanes de 6,5 punts i 1,7 assistències.

Overton, una setmana i dos partits de blaugrana

El pas d’aquest base amb un dilatadíssima experiència a l’NBA (catorze temporades) va ser el més fugaç de tots. Va arribar un 15 de febrer del 2002 per substituir el lesionat Anderson Varejao i una setmana més tard marxava gràcies a una bona oferta dels Clippers de Los Angeles. Overton, això sí, va tenir temps de jugar tres partits amb la samarreta blaugrana, un d’ACB davant el Joventut de Badalona a Badalona (93-86) i dos d’Eurolliga. Un dels partits d’Eurolliga es va jugar a la pista de l’Skipper de Bolonya (97-93), on es va enfrontar amb un dels seus antecessors en la direcció del bàsquet blaugrana, Anthony Goldwire, i l’altre es va disputar a la pista de l’Olimpia de Ljubljana (80-74).

Shammond Williams, el millor nord-americà

Shammond va ser l’aposta de la secretaria tècnica en l’estrena de Zoran Savic i Dusko Ivanovic. Veure jugar aquest potent base nord-americà era un plaer, però la seva anarquia topava amb l’estricta disciplina de Dusko Ivanovic, que no va dubtar a substituir-lo una temporada més tard per Jaka Lakovic. Williams també era un base amb una dilatada experiència NBA que havia fet el salt a Europa de la mà del Uniks Kazan. A més, Williams arribava a Barcelona amb la particularitat que tenia el passaport georgià.

Shammond, que va ajudar activament el Barça a arribar a la Final a Quatre celebrada a Praga, va jugar 38 partits amb la samarreta barcelonista (31 de fase regular i 7 de play-off). En aquests 38 partits va tenir unes mitjanes de 12,6 punts i 5,2 assistències. A l’Eurolliga, Williams va jugar 25 partits, amb una mitjana de 12,6 punts i 4,3 assistències.

Ed Cota, sense pena ni glòria

Eduardo Enrique Cota va estar només tres mesos a Barcelona –del 16 de febrer al 17 de maig del 2006. En aquest temps, però, va tenir la possibilitat de jugar al màxim nivell i de participar, encara que fos amb comptagotes, en la Final a Quatre de Praga. Cota provenia del Zalgiris Kaunas, amb el qual havia destacat a la Lliga Bàltica i havia disputat la primera fase de l’Eurolliga. Cota va jugar deu partits d’Eurolliga amb el Barça –va anotar 6 punts davant el Zalgiris i davant el TAU– i nou partits de Lliga ACB amb uns més que discrets números (1,2 punts i 0,7 assistències).