28.04.2009 10:46

Navarro: “Ha arribat el moment de tornar-la a guanyar”

Carles Cascante

‘La Bomba’ és el buc insígnia d’aquest Regal Barça, l’estrella, el jugador franquícia. Modest com sempre, però, sap que ha arribat el seu moment, el de liderar un bloc que ha jugat com els àngels en moltes fases de la màxima competició continental.

La seva categoria traspassa fronteres a nivell europeu, i des del seu pas per l’NBA, també ho ha fet a nivell mundial. Navarro lidera un equip que ha desplegat un joc atractiu amb el que s’ha pogut superar equips de la categoria del Panathianikos, Maccabi, Montepaschi Siena, Reial Madrid o TAU Cerámica. Ara toca, però, el pas més important: la Final a Quatre de Berlín. Primer, però, caldrà superar el CSKA. Barça TV i www.fcbarcelona.cat ha parlat amb ell per valorar quin és el moment actual i les vibracions dels jugadors del Regal Barça.

Ens trobem a les instal·lacions del Palau Sant Jordi. Aquí fa sis anys, vostè i onze companys més es van proclamar campions de l’Eurolliga. Quins records té d’aquell dia i d’aquella temporada tant reeixida?

“Recordo que va ser un any històric. Al 2003 vam guanyar l’Eurolliga, la Lliga ACB i la Copa del Rei, però parlant de l’Eurolliga en particular, la recordo com un fet molt bonic perquè va ser davant del nostre públic, amb un Palau Sant Jordi ple fins a la bandera.”

Què té de diferent una Final a Quatre d’altres competicions?

“Sempre és molt maca de jugar. Jo, amb aquesta, tinc la sort d’haver-ne jugat Quatre. La veritat és que ens l’hem d’agafar com dues finals. El CSKA segur que ens ho posarà molt difícil. La competició en sí, però, és bonica de jugar per tot el que l’envolta. Per la quantitat de gent que la segueix i per com s’organitza.”

Vostè és l’únic supervivent d’aquella Final a Quatre jugada al Palau Sant Jordi. Ja és hora d’aixecar-ne una altra?

“Ha arribat el moment d’aixecar-ne una altra, sí, de tornar-la a guanyar. Crec que el Barça ha d’estar on li pertoca. En tres anys només hem guanyat una Copa del Rei i ja va sent hora que tornem a aixecar títols. Aquesta Eurolliga serà complicada, perquè hi ha Quatre equips que, segons el meu criteri, tenen les mateixes opcions, però seria ideal poder aconseguir el nostre segon títol i, a més, lluny de casa.”

En aquella ocasió van jugar la final davant la Benetton d’Ettore Messina i Trajan Langdon, un entrenador i un jugador amb els que es van tornar a trobar a Praga i ara, novament ho faran a Berlín. Què tenen d’especial els equips de Messina?

“Penso que es tracten d’equips molt ordenats. Aquesta temporada, tot i canviar dos jugadors importants com Andersen i Papaloukas, han tornat a la Final a Quatre. Em sembla, si mal no recordo, que han estat presents en set de les darreres deu Finals a Quatre i això demostra la seva consistència com a equip. Messina sap portar en tot moment el comandament d’un equip que s’ha convertit en un referent del bàsquet europeu, perquè sempre estan a les grans cites.”

En aquests tipus de partits què és més important, el físic o el cap?

“Sens dubte, el cap. En aquest tipus de partits, el que menys importa és si estàs bé o malament físicament. Has de saber jugar amb tranquil·litat i saber que tot pot canviar en un moment. Et pots jugar un partit en el darrer segon i per això cal tenir el cap fred.”

Somies amb la possibilitat d’aconseguir el títol amb una cistella teva?

“Vull guanyar l’Eurolliga com sigui, però sens dubte que sempre et passen coses boniques pel cap. No crec, però, que només em passi a mi pel cap. Em sento un tio important a l’equip, però com s’ha demostrat en molts partits no sóc l’únic. Crec que ens caracteritzem per jugar en equip.”

Creus que la resposta de l’afició va estretament lligada al joc que ha ofert l’equip?

“Aquest any és el cop que més aficionats ens acompanyaran a una Final a Quatre i sí, crec sincerament que hem fet un joc molt vistós i això ha provocat que haguem despertat en la gent molta confiança. Esperem estar al nostre nivell perquè, si és així, tindrem moltes opcions.”