24.05.2007 17:25

Pols de força en totes les posicions

Sònia de Alba

El quart i cinquè classificat de la fase regular de l’ACB comparteixen un perfil semblant a la pista. Winterthur Barça i Akasvayu Girona avaluen el seu potencial en el tercer partit dels quarts de final.

A banda de tenir dos dels entrenadors més impulsius de la Lliga i que tenen molt clar que en la defensa i en el desgast de tot l’equip radica l’èxit, tant Akasvayu com Winterthur Barça han dissenyat uns conjunts on prima el físic però també destaquen jugadors talentosos.

Direcció d’equip

L’equip de Dusko Ivanovic compta amb una dupla de bases que es complementa perfectament. Jaka Lakovic és més director, el base a priori titular. L’eslovè sap moure el grup i també llegeix correctament quan té opcions de tir. Lakovic destaca pel seu canell prodigiós. Al primer partit dels quarts de final ja es va comprovar: 7/10 en triples. I en el segon partit, 4/4 per al base del Winterthur Mentre que Roko Leni Ukic és un home més físic, que pot canviar el ritme de joc. En l’un contra un és letal. Svetislav Pesic també té de referents Marko Marinovic, més a l’estil de Lakovic, i Víctor Sada, un base explosiu. El jugador internacional amb Sèrbia –Marinovic- ha anat de més a menys durant la temporada. Al ‘play-off’, de moment, tampoc no ha aportat tot el que Pesic pretén d’ell. En canvi, Víctor Sada s’hi ha deixat la pell. El petit de la nissaga, Sada, format al FC Barcelona, destaca per la seva versatilitat en les seves funcions que afegeixen un plus a l’Akasvayu. Sent un base alt, Víctor és capaç de rebotar i, fins i tot, d’esmaixar.

Homes de perímetre

Els blaugranes Navarro, Basile, Grimau i De la Fuente són quatre jugadors de perímetre amb característiques diferents. Joan Carles és el jugador que s'ha d'aturar per qualsevol equip rival. Hi ha pocs homes que el puguin igualar en penetració, en tir de distància i en tir en suspensió. Gianluca Basile és un ‘metraller’ nat; Roger Grimau, un home ràpid i d’equip que fins i tot ha actuat de base, i Rodrigo de la Fuente és el defensor per antonomàsia.

En la banda gironina, Dainius Salenga destaca per ser un gran triplista, però també ajuda al rebot. El tècnic Pesic el fa rotar dins de la zona com en el joc exterior; Arriel McDonald combina les tasques de director de joc, amb el tir llunyà. El base nord-americà, nacionalitzat eslovè, se sent més còmode com a escorta, amb més llibertat per buscar espais i tir. I Fernando San Emeterio s’ha destapat com a un anotador providencial, però la seva força de cames també el converteix en un home defensiu de referència. El jugador càntabre s’ha convertit en un fix en el cinc inicial.

Prop de la cistella

Michalis Kakiouzis o Jordi Trias són homes molt mòbils, que són molt fiables sota el cèrcol. Les parelles amb qui es creuen en l’Akasvayu destaquen per la seva corpulència. De fet, són més pivots. Com Germán Gabriel. Més igualtat hi ha en el tàndem Gregor Fucka i Fran Vázquez. L’italoeslovè compta amb més alçada però el pivot gallec té una potència de salt i d’intimidació més gran.

I dins de la zona, Denis Marconato i Mario Kasun guanyen en centímetres i envergadura Dalibor Bagaric o Marc Gasol. El dorsal 33 de l’Akasvayu –cedit pel Winterthur Barça- ha anat creixent com a jugador progressivament. De fet, Marc també és una peça clau per a Pesic. La lluita a la pintura ha estat molt aferrissada en els dos partits tot i que, fins al moment, ha decidit el joc exterior.