El curs passat Juanín García es convertia en el màxim golejador de la història de la Lliga Asobal i de la selecció espanyola. Juanín, que assegura que no controla els seus nombres i que és conscient dels seus rècords gràcies a la premsa, explica a Barça TV que “per a mi és un fet secundari, jo veig l’handbol com un esport col•lectiu”.

I afegeix: “El més important és aixecar títols, això és el que em motiva”. El jugador ha aconseguit ja dues Lligues Asobal i una Lliga de Campions amb el Barça, entre d’altres títols. I és que l’handbol és la seva gran passió. El va començar a practicar a l’escola de la seva ciutat, Lleó, on algun entrenador li va arribar a dir que amb el seu físic tindria poc futur: “Em vaig haver d’esforçar molt, més que els altres”. I, finalment, l’esforç va donar els seus fruits, ja que va saber explotar les virtuts que l’han portat a ser el millor extrem esquerre de la Lliga.

Espera un futur vinculat a l’handbol

Amb 34 anys segueix rendint a un alt nivell. Aquesta és la seva setena temporada al Club, on va arribar l’estiu del 2005 procedent de l’Ademar de Lleó, equip en el qual es va formar i va debutar com a professional, i, després de 17 anys de carrera, Juanín no pensa encara en la seva retirada: “Tinc contracte d’un any ampliable a un altre, i la meva intenció és seguir, però això depèn de terceres persones”. Assegura que físicament es troba bé; de fet, les lesions sempre han respectat aquest jugador, que veu el seu futur vinculat a l’esport: “M’agradaria poder seguir fent alguna cosa relacionada amb l’handbol”.

I per això fa un any es va treure el títol d’entrenador nacional, perquè vol estar preparat en el moment de penjar les botes, i perquè és conscient també que compaginar l’esport professional amb la formació intel•lectual li pot obrir portes interessants un cop finalitzi la seva etapa com a jugador : “Quan ja no jugues, el somni s’acaba i comença la realitat, o sigui que t’has de preparar perquè el canvi no sigui tan dur”. .

Lleó, la pesca i dormir, les seves passions

De moment Juanín gaudeix de la pista com si cada moment fos l´últim, amb les mateixes ganes que el primer dia, fet que li ha aportat molts reconeixements. És un jugador admirat arreu i sobretot a Lleó, la ciutat on va néixer i on encara hi ha una penya que duu el seu nom. Juanín és un enamorat de la seva terra, que sempre té present, i acostuma a lluir samarretes que reivindiquen la seva ciutat natal: “Sóc una mica pesat amb el tema de Lleó, sempre parlo d’això”.

Si Lleó és una de les seves grans passions, l’altra, és la pesca: “M’agrada pescar al riu, però aquí, a Barcelona, no la puc practicar gaire”. “Dormir?, tinc fama de dormir molt, però els meus companys també”, assegura després que ha estat el seu company d’habitació, Albert Rocas, qui va revelar aquesta última afició del seu company, un home de vestidor, d’altra banda, que s’adapta molt bé a les bromes i als comentaris dels seus companys.