Ser porter al Barça no és fàcil. És una posició subjecta a moltes crítiques. Als seus 29 anys, Víctor Valdés parla des de la maduresa i l’experiència adquirida en els vuit anys que porta vinculat al primer equip. Les ha viscudes de tots colors, de bons i de dolents. Sobretot la temporada 2005/06, amb Frank Rijkaard a la banqueta, Valdés va patir els seus pitjors moments sota els tres pals: “A ningú li agrada ser xiulat, i menys al seu estadi. Els xiulets van ser per coses que en el meu joc no feia bé, i amb els anys t’adones que és normal. Si alguna cosa he d’agrair a la meva afició, que amb mi ha estat molt exigent, és que m’ha format com un jugador molt fort en tots els sentits. M’ha fet millor porter amb els anys a causa d’aquesta pressió que m’han fet suportar.”

Juan Carlos Unzué, exentrenador de porters del Barça, va ensenyar-li a aprendre de les crítiques. Amb ell havia de repassar les seves errades: “La veritat és que no m’agradava gaire fer-ho. Jo abans era una persona que no acceptava gaire bé les crítiques, i avui intento veure la part positiva d’aquestes.”

Un abans i un després de París 2006

Quan sentia xiulets al seu estadi, però, encara no sabia que aquell any acabaria amb la seva millor nit: París 2006. “ Per mi és el partit perfecte. Hi ha un abans i un després de la meva carrera després d’aquella nit. S’havia parlat molt durant l’any, havia rebut moltes crítiques, i no podia demanar acabar millor la temporada. A més, era una manera de retornar al Frank la confiança que ell m’havia donat.”

I és que amb Frank Rijkaard Valdés va tenir una relació gairebé paternal: “El Frank va ser un pare per a mi. Em va ajudar en moments molt complicats de la meva carrera. Ell va ser de les úniques persones que em va donar la confiança. Em deia ‘tranquil, jo estic aquí amb tu’. Li estaré agraït de per vida".

Amb Guardiola “és com anar a l’escola cada dia”

Ara Valdés gaudeix del seu millor moment. Ja és el quart porter de la història del Club que més partits ha jugat amb la samarreta del Barça, i ja porta tres trofeus Zamora, només superat pel mític Ramallets. Tot i l’experiència acumulada, el porter blaugrana aprèn cada dia, i més ara amb Pep Guardiola: “Des que va arribar, el primer concepte que ens va fer treballar va ser la sortida de pilota amb els centrals oberts. A mi em va impactar una mica. He après moltes coses, considero que és un mestre del futbol, i ell m’ha ensenyat a viure el futbol d’una altra manera, amb la il·lusió diària d’aprendre moltes coses. És com anar cada dia a l’escola! Jo aprenc dia a dia amb ell.”

Com és Víctor Valdés?

Valdés entra el terreny de joc seriós, concentrat, mastegant xiclet. Ocupa el seu lloc sota els tres pals i no perd detall del partit. Però fora del camp, és com ens el podem imaginar? “En el meu cas, s’ha pogut donar una imatge que considero que no és la meva. Quan se’m coneix, tot canvia. Sóc una persona força tranquil•la, familiar, fidel a les meves persones de confiança, que considero que no són gaires. Sóc treballador, molt disciplinat i una mica maniàtic.”

Aquesta és una petita part d’en Víctor Valdés, però encara queda molt per descobrir. Com van ser els primers anys d’en Víctor al futbol base? Quan i per què va estar a punt de deixar la seva carrera com a porter? On són els seus guants de París? Quin consell dóna als futurs porters? Les respostes a aquestes preguntes les podreu trobar al programa ‘Estació Camp Nou’ de Barça TV, que s’estrena aquest divendres a les 23 hores. L’entrevista també es reemetrà diumenge a les 17.15 hores i a les 23.40 h.