Una temporada que justifica la història

La secció més prolífica en la història del FC Barcelona, amb 98 títols en total, ha viscut una temporada que justifica la dificultat que ha suposat aconseguir el palmarès més extens en l’esport d’elit.

Només dos títols, la Copa del Rei i la Copa Continental, han estat un botí pobre per a un equip acostumat a aixecar gairebé totes les copes per les quals competeix. Però temporades com aquesta justifiquen l’esforç d’un col•lectiu el qual també pot tenir una mala època. El Barça Sorli Discau, doncs, no ha tingut la seva millor temporada, però, malgrat tot, ha pogut celebrar, –tot i que ‘només’ hagin estat un parell— dos trofeus.

Irregulars a l’OK Lliga

La Supercopa d’Europa, que va anar a parar a mans del Vic, va ser un mal presagi de cara a l’OK Lliga que començava una setmana després. El primer equip d’hoquei patins va patir molts alts i baixos, amb derrotes inesperades a pistes on no podia fallar si volia acabar la temporada com a campió. Però, tot i les ensopegades, el Barça va lluitar fins al final per un trofeu que, gràcies a ell, va anar a parar a les mans de l’etern rival, el Reus. El triomf dels blaugranes contra el Liceo al Palau en la darrera jornada va provocar aquesta situació.

La Copa del Rei, el bàlsam

La Copa del Rei va venir precedida de bones sensacions. I és que setmanes abans, a Bilbao, l’equip havia guanyat la Copa Continental davant d’un Liceo fortíssim. Pel resultat (7-2) i pel nivell exhibit, el trofeu del KO va demostrar que l’ambició i l’esperit de superació del Barça eren intocables. El millor hoquei blaugrana va aparèixer a la Nova Ciutat Esportiva de Blanes, on ni el Vilanova, ni el Liceo, ni el Reus van poder treure de les mans un títol tan anhelat com treballat.

Decepció a la Final a Vuit

El tram final de temporada també va ser dur. Malgrat disposar de tres setmanes per preparar la fase final de la Champions, un cop perduda l’OK Lliga –després d’empatar a dos contra el Reus en l’antepenúltima jornada–, els blaugranes van caure amb un gol d’or en contra en els quarts de final davant del Porto.

D’altra banda, el format de Final a Vuit obligava a no fallar en tres partits. I el Barça Sorli Discau, que havia fet una fase regular excel•lent, sense error, es va trobar amb un rival complicat en la primera eliminatòria, el campió portuguès. Amb l’eliminació a Europa, doncs, el Barça Sorli Discau va tancar la temporada.